UT Coll de Nargó

**

Data: 29/05/2010

Distància: 90,11km

Desnivell: +3956 / -3956

Temps: 11:28:00

Web: http://utcolldenargo.blogspot.com/

****

Ja tocava tornar a fer alguna prova de llarga distància de cara a preparar els objectius principals d’aquest estiu i que millor que anar a Coll de Nargó a fer 90km, en una ultra en autosuficiència i que s’estrenava en el calendari en la seva primera edició.

Com que diumenge haig d’estar un altre cop a casa decideixo pujar el mateix dia de la prova de matinada i baixar un cop finalitzada, que calculo es pot fer en unes 12 o 13 hores si tot va bé. Coincidim amb el mateix planning amb el Xesc i pujem plegats junt amb la Judit de Terrassa, un autèntica crack (com ho demostra la primera posició que va aconseguir i la diferència amb la segona).

Arribada amb temps de sobres per fer el cafetó, recollir el dorsal, preparar les coses que ens endurem amb tranqui.litat (encara tinc els meus dubtes sobre el que portar de menjar) i xerradeta amb els companys. Al final deixo la llista del menjar en:

- 2 Gels Squeezy

- 2 Powergel

- 2 barretes Powerbar

- 3 minientrepans de pernil salat

- 150gr de dàtils

- 1l d’aigua

Música prèvia per ambientar i a les 9:05 sortida pel centenar de corredors que ens apleguem davant de l’ajuntament. De seguida ens fiquem en un corriol i intento no perdre el grup de davant, tot i que se que encara queda molta cursa. El corriol s’enfila i marxem un grup de 7-8 corredors més o menys compacte amb l’Adolf Aguiló al capdavant distanciant-se poc a poc. A Montanisell passo just darrera d’un noi de la zona, en tercera o quarta posició no recordo, poc després descobriré que es diu Arnau perquè a cada poblet que passem té coneguts que l’animen.

Seguim guanyant alçada i em sento còmode tot trotant per la pista que porta a Les Collades, mentre em trobo en primera posició quasi sense esperar-ho. La il.lusió dura poc, just fins a una zona de prat, cap al km 17 on no trobo les marques, reculo, torno enrerra, dubto, torno endavant, segueixo dubtant…fins que ja arriba l’Arnau, el Marc Larroya, l’Adolf…i seguidament el grup amb el Jordi Caba. Entre tots i intentem retrobar el camí i un cop retrobat es posen a tirar com animals l’Adolf, el Marc i l’Arnau mentre jo intento no perdre la roda pujant al Grau de Queralt i mantenir-me més o menys dignament en la baixada per la directa cap  Boixols, entre argelagues que em deixen guapes les cames.

El descens des d’aquí tot seguint el curs del riu Rialb és espectacular entre parets verticals, salts d’aigua i algun gorg que ja em pararia i em donaria un bany de bona gana ara que ja comença a apretar la calor. Seguidament tram per pista amb fang, d’aquell que no et fa patinar però que se’t va enganxant a les soles de la sabata i sembla que arroseguis plom, en altres circumstàncies no es notaria tant però ja començo a anar tocat, sobretot de bessons que esl tinc com una pedra i les sensacions no són bones. Potser m’he passat de ritme al principi? No ho se, però haig de tirar endavant que tot just portem 35km!

Amb lo grogui que vaig intento menjar algo a veure si em refaig, és el moment de provar un dels minientrepans però que va, no hi ha manera de que entri, intentant fer mossegadetes petites i dissoldre’l amb l’aigua puc ingerir alguna cosa però és un suplici. Tiro del Powergel i se’m posa fatal, només falta això!!

Poc abans d’arribar al Forat del Bullí, on ens han informat que no hi haurà l’avituallament previst, m’atrapa el Jordi Caba fresc com una rosa, em pregunta que tal i li comento la situació, m’anima dient que a la pujada ja l’atraparé (Uuff! No estic per masses pujades ara mateix).

Però que veig? Un oasis!!! Hem de creuar el riu i és una temptació no aprofitar aquesta aigua fresca, m’hi recreo…de ple!! Submergit fins a les cuixes, refrescant la maquinària i les idees. Sembla que ha anat bé el bany i momentàniament millora el dolor de cames, tot i que em continua essent impossible de menjar res sòlid a excepció dels dàtils i vaig fent fins a Gabarra on em trobo amb els 3 de davant que van més tocats que jo, a excepció del Jordi que segueix volant capa meta.

Sortint de l’avituallament em col.loco segon i afronto la pujada fins a la Casa d’Aubenç i en teoria lo més dur ja està, però d’aquí fins al final és un seguit de puja-baixa que se’m fa etern, altra vegada els bessons com pedres, caminant en molts trams, el més depressa possible això sí, perquè segur que en algun moment o altre em sortirà el que va tercer per darrera i em fotrà l’atxassu…que un va mig zombi però encara li surt aquell punt competitiu!!

Segueixen les males sensacions d’estómac fins al final, arribo blanc a meta, però la satisfacció d’acabar és gran! I l’abraçada amb el Jordi encara més…i encara més quan em diu que el que arribarà 3er és el Xesc, collons quin podi sabadellenc més ben parit!!!!

La veritat que se’m va fer dur acabar, massa temps sense fer una tirada tant llarga, però val la pena, els paratges de la zona són espectaculars.

Bé, l’ultra encara no s’havia acabat del tot per nosaltres, perquè tant el Xesc com jo vam baixar cap a casa el dissabte nit per tornar a pujar el diumenge a recollir el premi després de fer un canvi oportú de plans, però és que cap dels dos comptava fer aquest resultat.

**

Descarrega la ruta del

**

Fotos de ATEIXIDORS