Ens vam acostar amb l’amic Jordi a veure els valents que s’enfrontaven a una de les proves més dures que hi ha actualment al panorama ultra: la Ronda dels Cims.
Quan vam arribar al Pas de la Casa ja havia passat el primer, Miguel Ángel Heras, un “extraterrestre” que està fent una temporada sensacional. Vam desfer el camí per on venien els corredors per anar-los trobant i de pas aprofitar per fer un entrenament en alçada per allà.
Vam acabar seguint fins al Refugi de l’Illa on passaven conjuntament els de la Ronda, l’ultra Mític i l’Iniciàtic i vam seguir cap a la Collada de Pessons i baixant fins a Bordes d’Envalira. Al final ens van sortir uns 25km donant voltes per aquelles muntanyes.
S’ha de dir que val la pena veure una prova així des de fora, quan estem corrent ens trobem malament, patim…però no som conscients com es transmet això de cara a l’exterior i això és el que vam poder copsar: cares desencaixades, ulls perduts, paraules lentes…Ara entenc el patiment que tenen moltes vegades els que ens segueixen quan ens veuen fer aquestes bogeries.
Algunes fotos que vaig fer als corredors (click a la imatge per veure-les):
click a la imatge per veure la galeria completa
Bones fotos, especialment les de L’Illa i Pessons.
Raul gràcies pels anims i per les fotos!
De res! Ens ho vam passar de conya disfrutant de la cursa des de l’altra banda i amb la calma i poder anar saludant-vos als coneguts.