Andorra Ultra Trail

6 07 2009

Uuuff!! Com costa posar ordre a tot el viscut aquest cap de setmana a Andorra i plasmar-ho aquí. Hi ha hagut moments per tot: eufòria, decepció, patiment, superació…i no pas necessàriament en aquest ordre però és que des que es va donar la sortida a les 00:00 des del pàrquing d’Arcalís entre focs artificials i música començava una gran aventura pels quasi 500 corredors presents, cadascun lluitant en la seva particular batalla.

He sortit molt conservador, amb molt de respecte pels 107km que quedaven per endavant i fent els primers quilòmetres que passen per El Serrat i Llorts còmode i rebent les primeres gotes de pluja que anunciaven el que vindria després.

Just arribant al Refugi de Pla de L’Estany la pluja és més severa i l’impermeable es fa del tot imprescindible. Quina sorpresa i quina alegria trobar-me en Pere i la Clara aquí dalt animant els corredors, tot ajuda a tirar endavant, gràcies! Avituallament ràpid i cap amunt. L’organització ha modificat el recorregut i no ens fan pujar al Comapedrosa, els llamps cauen a la cresta i l’espectacle és impressionant tot i que prefereixo no mirar gaire per no acollonir-me. Un cop coronat el coll, ja tot baixada fins al Ref. de Comapedrosa, entre algun tram de neu que posa l’equilibri a prova si no vols anar de cul al llac.

De camí cap al Coll de la Botella el dia ja clareja i la sorpresa és trobar el cap de cursa neutralitzat fins a nova ordre. 10′ mentre avituallo i tornen a reemprendre la marxa pel nou camí a seguir, eliminant el tram que puja al Bony de la Pica i baixant per Sispony fins a la carretera que puja a Ordino. A partir d’aquí seguint molt tram d’asfalt i de camí empedrat que realment se m’atrevessa. Començo a tenir molèsties a l’engonal, tot i això adelanto alguna posició però les molèsties van a més. Comencen a aflorar pensaments que no volia tenir, el dolor cada vegada és més intens i amb tot el que queda no em veig amb cor de finalitzar, ja m’està costant arribar al següent punt d’avituallament. Mai m’havia sentit així..quina sensació, em costa però em mentalitzo per la decisió presa..ho deixaré.

Arribo a La Margineda, l’avituallament super, on m’espera l’Eva. Em costa articular les paraules quan li comento que no puc més, em cau alguna llàgrima per la impotència…no pot ser que això s’acabi aquí!! Per sort ella m’anima sense parar, em diu que vaig en molt bona posició (entre el 30 i 35), que endavant, que intenti reposar, menjar bé i si se’m passa que continuï. Evidentment li faig cas…com tantes vegades ha fet sempre em dóna ales i aquesta vegada torna a funcionar, una bona estona parat, canviant mitjons, samarreta i pantalons… sembla que es posen les coses a lloc i em veig amb cor de seguir.

La següent pujada fins al Ref. de Prat Primer la faig a bon ritme, sense parar, arribant a dalt molt fresc i afrontant la baixada fins la Comella amb bones condicions. De camí cap al Coll Jovell em va molt bé i adelanto més posicions però és coronar el coll i tornar a patir, la molèstia l’engonal torna a aparèixer i ara més intensament. Tant intensament que no puc ni trotar en pla ni en baixada i el camí d’Engolasters se’m fa etern. Com anvien les coses, fa una estona veia factible acabar i ara em costa tirar endavant, vaig lentíssim, crec que l’ultim parcial deu ser de menys de 4km/h i arribo a Canillo arrossegant-me quasibé. S’ha acabat!!! Només queda lúltima pujada i baixada fins a l’arribada, uns 15km em comenten, però no em veig capaç de fer-ho, ho tinc clar. Després de poc més de 14 hores corrent-caminant i anant 17è abandono ressignat.

Agraïr al personal de l’avituallament els ànims i esforços fets perquè continués, en especial a Stephanie Jimenez, gran corredora de muntanya, que no va parar d’esperonar-me fins i tot oferint-se a fer la pujada amb mi però no hagués estat assenyat tirar endavant. De vegades es poden treure forces d’on sigui per acabar, moltes vegades ho he fet, però aquesta no era l’ocasió i he pogut viure l’amargor de dir prou…ha estat la primera vegada, sempre n’hi ha una i no passa res, l’any que ve tornarem a estar allà per acabar el que queda pendent.

Molts ànims i felicitacions a l’organització per la valentia d’organitzar una prova com aquesta i perquè van saber reaccionar ràpidament a les situacions adverses amb les que es van trobar primant sempre la seguretat dels corredors. No ha de ser gens fàcil!!


Accions

Information

19 responses

6 07 2009
koalasteam

Collons Rül,
Quin patiment, la mare que ho va parir. Jo vaig passar penúries per acabar però estic molt satisfet i convençut per las 2a edició. Un plaer saludar-te i també compartir les estones amb l’Òscar (t’hauria seguit si els peus no m’haguessin putejat tant!).
Sort i amunt que n’hem de fer moltes de bretolades!

7 07 2009
raulangulo

Si que vam patir una mica si, però també espero amb candeletes que arribi la segona edició per tornar a ser a la línia de sortida i tornar-ho a intentar.

Moltes felicitats per completar la marxa crack!!

Ens veiem en pròximes bretolades, com bé dius 😀

6 07 2009
albertus

Ostres Rül, vaja tela!!!

Ja debies anar cardat, ja, per haver de plegar, que ja sabem com de “cabezota” ets, maco! 😉
I, clar, és que també és normal, tiu, a aquells ritmes que vas no m’estranya que les peces se’t surtin del lloc, collons!!!

Fenòmenu, ara a descansar i cuidar-se, i res de pensar més en retirades. Mira’m a mi, quina tristor de paio que m’he fet, retirat al Costa Brava, als Matxos, a Andorra…

Una abraçada!

8 07 2009
raulangulo

Igualment albertus! Que es posi a lloc el teu peu i a tornar a fotre l’animal….i de tristor de paio res de res, que allà estaves donant el callo com el que més.

Molta salut i segueix així de ben parit!

6 07 2009
Luigi

Enhorabona Raül, ho vas donar tot i la lesió et va impedir continuar. Cuida’t que d’aquí poc tens nous reptes. Aquest ultra d’una manera o una altra ens ha marcat a tots

El que no entenc perquè no vas convidar l’Stephanie a una coca-cola 😉

Fins aviat

8 07 2009
raulangulo

En aquells moments no estava pas per pensar en convidar-la però si tornem a coincidir la té pagada…només faltaria!!!

Ens veiem aviat.

7 07 2009
Xesc Teres

Anims Rul, que com diu el Luigi ho has donat tot, a descansar i a per la proxima que ho portes dins.
Salut
Xesc

8 07 2009
raulangulo

Moltes gràcies Xesc!

No se si ho porto dins però aquesta temporada fent tant ultra i tanta muntanya m’ho estic passant pipa!

7 07 2009
Malfieten

Ànims, una decisió així segur que fa mal però és el més asenyat. Ja en vindran més !

Salut !

8 07 2009
raulangulo

Siii, siiii…encara queden moooolts quilòmetres per recórrer i molts més reptes que superar.

Gràcies!!!

7 07 2009
Sergi30

Ei Rül ànims tio, recuperat que em de fer alguna coseta junts, que ja va tocant jejejejeje. Tant parlar per aquest aparato no és bo, ho hem de fer en algun entrenament o cursa. Millora´t makina. Ens veiem!!!!

8 07 2009
raulangulo

jejejej, ja tens raó, tanta cosa virtual no va bé.

Espero que ara que faig jornada intensiva i tinc les tardes lliures em pugui apuntar a algun dels entrenos que es munten per Montserrat i poder coincidir.

Merci pels ànims!

7 07 2009
orzo

Rül; començava a creure que eres fet d’una altra pasta !
Justament aquests entrebancs fan valorar més si cap el que representen aquests reptes.
No sempre es pot triomfar i segur que també et servirà per el futur aquesta experiencia.
Salut, fenòmen.

8 07 2009
raulangulo

Totalment d’acord, poc després d’acabar ja era conscient de la lliço apresa i ja n’estava analitzant la part positiva, que sempre n’hi ha.

Ara uns dies de repòs i ja compartirem entreno per Galliners, que fa dies que no hi vaig i ja es troba a faltar!

7 07 2009
Jaumegrimp

Ànims Raül! que no serà res, descansa una mica i a tornar-hi. Però cuida’t eh! si necessites un cop de ma per la lesió ja ho saps.

8 07 2009
raulangulo

Gràcies Jaume!

Segons el metge només és una inflamació, una 5 dies de repòs i antiinflamatoris ho haurien d’arreglar…esperem que així sigui i poder reprendre la preparació del UTMB.

7 07 2009
david - eiger

apa, més ànims raül !! Pensa en els pocs cops que hauràs hagut d’abandonar una cursa i aprendràs a valorar tot el que portes fet. A vegades va bé veure d’on fallem per poder rectificar a temps. Segur que per l’UTMB ja et cuidaràs aquest engonal i no et sorprendrà. Endavant i força !!

8 07 2009
raulangulo

Moltíssimes gràcies David!!

Ja m’he posat les piles per analitzar d’on han pogut sorgir les molèsties-dolors i espero tenir-ho solucionat aviat.

Salut!

9 07 2009
Fgalcera

Tard però al final he pogut llegir la teva crònica de la UT d’Andorra. Bé, com diu sempre el Pau… Et un puto crak!!! Té nasos aguantar tants kms amb els dolors a l’engonall. Però les muntanyes sempre estaran al seu lloc i sempre podràs tornar-ho a intentar. Ànims!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s




%d bloggers like this: