24h del Cap de Creus: revivint sensacions

4 05 2012

Apart de les ganes que tenia de fer aquesta marxa des que en vaig sentir a parlar, si em vaig apuntar aquest any va ser en gran part per tornar a provar el cos en llarga distància i com excusa-obligació per tornar a agafar certa rutina d’entrenament.

Amb sortida i arribada a Llançà, la marxa transcorre per un circuit de 87km amb 6000m de desnivell acumulat, passant per paratges i racons característics de la zona com el Puig d’Esquer, St. Pere de Rodes, Cala Jóncols o Cadaqués per citar-ne alguns.

Recorregut

Després d’uns dies de pluges i temps inestable, el dia de la sortida el cel es despertava sense cap núvol i amb previsions de bon temps, fins i tot massa per la possible calor en les hores centrals del dia. Molta gent coneguda per la zona de sortida, entre ells el Xavi i el David amb qui compartiré el repte de la IO Traiwalker.

Amb el Xavi i el David

Sortida ràpida trepitjant la sorra de Llançà i de seguida s’estira el grup, intento col·locar-me en el grup capdavanter, seguint la roda del Jaume Folguera i el Fernando, tot i ser conscient de les limitacions i la falta d’entrenament que porto.

Passada la Platja de Garbet comença una de les pujades fortes de la marxa, uns 6km per pista ampla però que no paren de picar amunt i on sembla que la gent va molt forta i tossut de mi que intento seguir el ritme, tot i que un grupet de 6-7 corredors s’allunya per moments i intento perdre el mínim.

Sortida

Arribo a Puig d’Esquer, km12, en 1h08′, uuuufffff…això no pot ser, massa ràpid, he d’afluixar que queda moltíssim i abans de sortir deia que sortiria amb cap. Però en el descens veig que és massa tard, com patirem!!

Les sensacions no són gens bones i el retorn al km 26 per Llançà em fa tenir mals pensaments, aquells que et diuen què fas aquí patint, que no estaves prou preparat, que aquí tens el cotxe i pots anar cap a casa, que si notes mal aquí, allà… M’agafo l’avituallament amb calma, aparco les sensacions negatives i sant tornem-hi!

Altimetria

La pujada fins a Sant Pere de Rodes se’m fa eteeeeeeeeeeeerna, l’avituallament no se m’ha posat gens bé a la panxa, ganes de treure que van a més i la gent que va passant, és com si anés parat. Completo els 10km de pujada com puc i a partir d’aquí una petita revifalla, suposo que per les magnífiques vistes i pel tram de cresta preciós, tinc debilitat pels trams tècnics, per mi el més guapo del recorregut!!

Cresta Sant Salvador

Avituallament del km40 i tornen els problemes, altre cop la panxa, i la visió del Coll de Pení al fons em sembla llunyíssim. Millor no pensar-hi.

Passo el Coll i la baixada cap a Cala Jóncols se’m fa eterna per la pista polsosa, de fet coincidim amb un parell de companys que pensen el mateix i amb els que anirem fent la goma uns quants kms, ara et passo jo, ara em passes tu…entre tots tres no en fem un de sencer!

A l’avituallament de Jóncols em llenço de cap a un plat d’olives i fuet que tenen a la taula, feia estona que em notava buit de sals i necessitava quelcom així, però resulta que els hi he fotut mà al vermut que tenien preparat els voluntaris de l’avituallament, la taula amb taronges i aigua era justa al costat,uuuppss, ho sento…però amablement m’ofereixen que agafi més i patates fregides fins i tot. Gràcies!

Pels carrers de Llançà

Arribant a Cadaqués (km 57) tornen a venir els mals pensaments, encara queden 30km i ho veig etern, em prenc un plat de pasta assegut al banc a l’ombra que hi ha davant l’avituallament, meditant que fer. Ja ho veig clar: s’ha de seguir!

El sender fins a Cap de Creus el faig bastant còmode, definitivament em van molt més els corriols que les pistes amples. I sortint de l’avituallament em creuo que arriben el David i el Fernando de Sabadell també, pensava que el Fernando estava per davant però resulta que ha punxat espectacularment, ànims!

Tram de puja i baixa constant fins a St. Baldiri (km 75) que no em permet trotar a les pujades, encara que siguin curtes, noto els quadríceps carregadíssims tot i que els problemes de panxa van a menys.

Darrers metres

Fins que no arribo al Port de la Selva no em faig a la idea que això s’acaba, ara és una constant de creuar-se gent pel camí de ronda fins a Llançà, toca apretar les dents i treure les forces d’on sigui. Al final arribo superant les previsions més optimistes que havia fet abans de començar, en 10h46’…això si, trinxat de cap a peus, però tornant a assaborir l’essència de l’ultra, aquella que tant enganxa però que et posa al teu lloc ràpidament i ahir tocava passar més temps a l’infern que al cel, però els problemes estomacals, les enrampades de quadriceps, la falta d’entrenament, pensaments d’abandonament…no van poder més que les ganes i la tossuderia per acabar.

Fotos de: Josep Espluga / Nadapedaleacorre

Anuncis

Accions

Information

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: