De Queralbs al Puigmal per la Font de l’Home Mort

7 06 2012

Magnífic entrenament realitzat dissabte passat en companyia del Jordi per entrenar desnivell per la zona de Núria, sortint de Queralbs, direcció la Font de l’Home Mort i ascendint pel Serrat del Pèl fins el Coll de les Clotxes i seguidament el cim del Puigmal (2909m). A partir d’aquí tot baixada fins el Santuari de Núria i més baixada pel camí tradicional fins a retornar a Queralbs. Uns 23,5km de volta circular i uns +2000m de desnivell.





Comalesbienes, Punta Alta i Montardo

21 07 2011

Ja fa unes setmanes que vam fer la sortida tradicional amb els companys d’entrenament del CNS però fins avui no havia pogut ordenar les fotos ni escriure 4 ratlles.

Vam vivaquejar el divendres, com marca la tradició, per poder sortir ben aviat al dissabte, a les 6:00 ja estavem sortint de la presa de Cavallers i pujant pel Barranc de Comalesbianes.

Vistes pujant el Barranc de Comalesbienes

Vam fer primer el cim de Comalesbienes (2993m) i tot seguit la Punta Alta (3014m) que està a tocar. La baixada la vam fer per una canal una mica descomposta al principi fins a trobar la Vall de Collieto, preciosa per cert.

Estany de Comalesbienes

Vam passar pel Refugi Ventosa i Calvell direcció al següent objectiu, el Montardo (2833m) i cim més elevat de la Vall d’Aran.

Des del pic de Comalesbienes (2993m)

Tot i que anàvem justos de temps per ser a dinar (no perdonem un bon àpat després d’aquests entrenos) vam fer cim, i quasi sense temps per disfrutar de les magnífiques vistes ja estavem fent el llarg descens fins al cotxe, a l’embassament de Cavallers.

Mirant enrera camí del Montardo

La volta va ser genial, 25km i +2200m de desnivell, amb un sol espatarrant   gaudint en tot moment, sobretot amb el troç de carn de bou del dinar…no tinc ni idea del que devia pesar allò, però no en va quedar ni mica!!

L’anècdota del dia va ser l’estrena en muntanya d’un dels companys, “asfaltero” total, i que va acabar una mica perjudicat el pobre: canyell inflat, llagues i lipotimia inclosa. Pobre! Però es va portar com un campió…esperem que torni a la pròxima.





Marxa dels 5 Cims, una passejada en equip!

14 04 2011

Diumenge passat va ser l’escusa perfecta per reunir-nos tots els integrants de l’equip que anem a la IO Trailwalker participant en aquesta bonica marxa que surt pràcticament del costat de casa, de Castellar del Vallès concretament.

Com el seu nom indica es tracta d’enllaçar 5 cims emblemàtics de la zona: La Mola, Montcau, Gallifa, Farell i Puig de la Creu tot seguint un recorregut circular de 53km i +2370m de desnivell.

La sortida és a una hora intempestiva, entre les 5:30 i les 6:00 de la matinada, per això s’entén que a algun company se li enganxessin els llençols i sortíssim amb una mica més de retard del previst. Cap problema, els primers quilòmetres són en pujada tot enfilant el primer cim i encara amb la companyia de la llum del frontal.

En tot moment anem amb un ritme alegre, potser a vegades massa, deixant-nos emportar per les bones sensacions i estirant el nostre grup de 4 més del compte, tot i així ens anem esperant perquè és la idea, hem de fer-ho junts!

A l’arribar dalt La Mola hem passat un bon gruix de gent i toca fer reagrupament per encarar la Carena del Pagès de camí al segon cim. Com que el Montcau es puja i baixa per un tram comú des del Coll d’Eres podem controlar els que portem davant…deuen ser entre 10 i 12, anem força bé. Ja fa una estona que no cal el frontal i just ara el sol comença a treure el cap per l’horitzó, només per veure aquestes coses ja val la pena llevar-se aviat i suar una mica la cansalada.

Baixant cap a la Vall del Llord el David ens porta per una “drecera”, que no és tal perquè tardem el mateix i fem la mateixa distància diria, però si que ens permet fer una mica de barranquisme en sec pel torrent salvatge…a mi m’agraden aquestes variants!! 😀

A l’avituallament d’abaix la vall atrapem una bona colla dels de davant i amb uns quants d’ells anirem fent la goma bona part del trajecte, ara et passo jo, ara em passes tu, però de camí a Gallifa ja ens quedarem sols amb només un altre corredor per davant segons ens diuen als avituallaments. Destacar la baixada cap al poble de Gallifa, per corriol tècnic i de les divertides, llàstima que després hi ha trams com arribant al Farell que és per asfalt i això no els hi agrada gens a les nostres potes.

La calor ja comença a apretar però la feina grossa ja està feta, ara tot és tram de pista forestal i amb desnivells molt suaus. Al Puig de la Creu, últim cim, em trobo a la Marta i al Ricard que han aprofitat per fer la sortideta i animar-nos i que ens acompanyen els 3kms que queden fins arribar a Castellar de nou.

Arribem els 4 junts, en 6h45′, fent bones les previsions del David i acabant en segona posició de la marxa, que no és competitiva però que en som uns quants que hi anem per entrenar i intentar fer el menor temps possible. A l’arribar ens trobem al Tomàs que ha fet primer i ens ha servit de “llebre” en la llunyania mentre ens anaven dient que el teniem a 15′ a cada control.

Una experiència molt bona això de córrer en equip i més amb aquest EQUIP en majúscules, amb molt bon rotllo i tots ells molt grans! I d’aquí 22 dies la prova de veritat…we are on fire!!!

La resta de fotos a:





Torre de l’Àngel-Castellsapera-Montcau-La Mola

5 04 2011

Diumenge passat vaig calçar-me les sabatilles per la tarda i vaig anar a fer una volteta per la zona de St.Llorenç del Munt, una de les zones habituals d’entreno i la que està més aprop de casa si vull fer una mica de desnivell per terreny “salvatge”….és a dir: corriols, pedres, branques que estorben i aquestes coses que ens agraden.
És un recorregut circular de gran bellesa, amb punts on les vistes són espectaculars ja que és bastant carener i et mous majoritàriament entre els 800m i 1100m d’alçada.
La idea era arribar fins a Mura però vaig haver d’escurçar ja que hagués arribat massa tard a casa, tot i així va sortir una volta de 23km i +1070m de desnivell.
La sensació de llibertat i tranquil.litat corrent per aquells camins sinuosos, amb una plujeta fina cap al final i acabant totalment de nit no te preu. Llàstima que estava molt emboirat i la posta de sol no va lluir però un altre dia hi torno per enganxar-la!!!

 

 

Descarrega la ruta: 








%d bloggers like this: