Marató de Barcelona 2012

28 03 2012

Diumenge passat vaig apropar-me a Barcelona per viure l’ambient maratonià que respirava la ciutat, envaïda per 20000 atletes recorrent els 42195m pels seus carrers. Ja que no la corria doncs a entretenir-me fent 4 fotos.

Galeria de FOTOS
Anuncis




Marató de Muntanya de Berga

10 06 2011

Si no em tocava el sorteig per anar a Zegama, cosa altament probable, tenia molt clar que l’alternativa era la Marató de Berga, una cursa que s’havia fet anteriorment, assolint molt de prestigi, arribant a formar part de la Copa del Món i que s’havia deixat de fer durant una temporada. Per sort l’Associació Mountain Runners l’ha recuperat i ha estat tot un encert.

Després d’una setmana de plujes i temps inestable, el dia de la cursa (5 de juny) no podia ser menys i vaig sortir de casa a les 5 del matí acompanyat d’un xáfec intens fins a Berga.

Recollint el dorsal comenten que potser es retalla la cursa, que potser es retrassa l’hora de sortida…pppfff, per un moment venen mals pensaments al cap i entra la vena mandrosa “Bé, si es retalla..fem 20 o 25km i cap a casa…que 42, uuff son molts!” “No estic pas preparat per fer una marató ara” “Jo no em vull mullar, no vull passar fred”, però que caram!! Perquè he vingut aquí? Per córrer la MARATÓ i a mésa mi em van millor aquestes condicions que no pas el solet…doncs a fer els 42km s’ha dit!

Per sort en el moment de la sortida no cau ni una gota i finalment farem el recorregut íntegre. Bé!!

A les 7:00 es dóna la sortida als gairebé 200 corredors, enfilant-nos pels carrers de Berga que de seguida es convertiran en corriol, amunt, amunt i amunt.

El dia es presenta bo per córrer, m’agraden aquests dies amb la muntanya humida, que la boira ho embolcalla tot i et deixa entreveure de tant en tant l’objectiu a assolir.

Em vaig repetint mentalment que reguli, que queda molt i que no m’emocioni amb les bones sensacions inicials tot i que el terreny no deixa de pujar.

De seguida el grup s’estira i poc a poc la cucafera de corredors es va trencant i es formen grupets amb ritmes similiars, un grup per davant es va allunyant i jo em quedo en un grup de 5 o 6 corredors, que veient qui son potser si que m’he passat de ritme: Marc Carós, Xavier Valldeoriola, Robert Sancho, Jordi Sánchez que de seguida puja el ritme i se’n va.

Abans d’arribar a Rasos comença a caure una pluja fina que amb la boira i una mica de vent m’obliga a posar el paravents, per sort de seguida entrem al bosc per un corriol que flanqueja entre arbres caiguts i quedem protegits.

Arribem a Rasos amb 6 corredors per davant, avituallament i primer objectiu assolit, ara toca dirigir-nos al sostre de la cursa, La Gallina Pelada que quasi ni es deixa veure, deu ser que es fa la tímida avui.

Seguim fent el grupet de corredors, flanquejats per unes parets impressionants de roca vertical fins que el terreny es posa dret per moments i aqui es comencen a marcar diferències, el Xavier i el Marc marxen i jo pujo lent, a ritme de super diesel, notant com per darrera venen un parell amb ganes de gresca.

No arribo a tenir una “pàjara” però no vaig gens sobrat pujant, calculo que no deu quedar gaire i potser això em salvarà si m’aconsegueixo recuperar a la baixada. També ajuda trobar gent que t’animi, arribant a la carena hi ha el Martox, la Silvia i el Marc…això si que té mèrit, deuen estar pelats de fred.

Una llàstima que no es vegi res per la boira, el tram de carena és guapo i amb les vistes al Berguedà encara ho seria més.

Anem ràpid cap el Refugi on hi ha un altre avituallament. Havia calculat fer aquest tram en 3h i he fet 2h45′, i anant 11è…més eufòric no podria estar, però encara queda molt i ara ja noto que ja costa trotar a les petites rampes que hi ha cap al coll, abans de fer la baixada, per la directa i de les divertides.

Tinc un parell de corredors a vista però no hi ha manera d’atrapar-los, m’hi acosto cada cop més i a la Font de Cal Coix casi els tinc, però la pujada posterior de 400m em torna a frenar i fins i tot em passa un altre corredor en aquest punt, no puc tirar més.

Passem altre cop per Rasos, aquí en 13ena posició i toca pujar per una de les pistes, uuff, costa una mica tirar amunt a aquestes alçades. Però em consolo pensant que és l’última rampa important i la resta està quasi fet fins a Berga.

Els 12 kms que queden fins l’arribada els fem conjuntament amb els que fan la mitja, per una corriols realment guapos, enfangats però que es deixen córrer bastant bé. He estat agosarat i he estrenat les noves bambes aquí, siii, ja se que no s’ha de fer mai això, però me les notava tant bé als peus i les velles les tenia tant gastades que no em donaven confiança per córrer sobre rocs mullats. La decisió sembla que ha estat encertada perquè la prova ha estat intensa i les condicions ideals per provar-les (fang, aigua, roca…) i les sensacions inmillorables. A més, acabada la prova tenen un “look” més xulo totes empastifades.

Pensava que quedava més però de sobte em trobo que ja estem al camí que porta a Queralt i d’aquí un descens directe cap a l’arribada, fins i tot sembla que el sol s’atreveix a sortir.

Al final arribo el 13è en 5h03′ complint els pronòstics més optimistes que podia tenir contant l’alineació de tots els planetes o sigui que més satisfet no puc estar.

Felicitar a l’organització, els MountainRunners per haver recuperat una prova com aquesta marató que té un recorregut preciós i dur i per haver-ho fet tant bé, tot impecable, amb avituallaments on tocava i amb un marcatge collonut. Espero que tingui continuïtat aquetsa prova i segueixi creixent!!

Totes les fotos són de: Assumpta, Lluís Planagumà, Lluís Soler i Koalas`Team Gràcies!








%d bloggers like this: