Mitja Marató de la Garrotxa

4 05 2012

Si fa uns dies recuperava sensacions en la llarga distància, el diumenge dia 22 d’Abril tocava retrobar-se amb la mitja marató a Olot, i en asfalt…i això vol dir rodar a ritmes que quasi ni recordava, quin mareig només de pensar-hi!!

En els moments previs a la sortida la cosa pinta bé, poca gent, sol mig ennuvolat, temperatura agradable i entorn privilegiat de la Garrotxa…aahh i pernil d’obsequi que espera a l’arribada.

Altimetria

Surto per sensacions i a veure-les venir, amb l’única referència de rodar a 4’/km o just per sota, i la cosa es compleix els primers kilòmetres que són per dins el poble i en tendència a pujar, passo el km 5 en 19:45. A la carretera que surt del poble ja es nota el vent que ens acompanyarà bona part de la cursa. Llegeix la resta d’aquesta entrada »





24h del Cap de Creus: revivint sensacions

4 05 2012

Apart de les ganes que tenia de fer aquesta marxa des que en vaig sentir a parlar, si em vaig apuntar aquest any va ser en gran part per tornar a provar el cos en llarga distància i com excusa-obligació per tornar a agafar certa rutina d’entrenament.

Amb sortida i arribada a Llançà, la marxa transcorre per un circuit de 87km amb 6000m de desnivell acumulat, passant per paratges i racons característics de la zona com el Puig d’Esquer, St. Pere de Rodes, Cala Jóncols o Cadaqués per citar-ne alguns.

Recorregut

Després d’uns dies de pluges i temps inestable, el dia de la sortida el cel es despertava sense cap núvol i amb previsions de bon temps, fins i tot massa per la possible calor en les hores centrals del dia. Molta gent coneguda per la zona de sortida, entre ells el Xavi i el David amb qui compartiré el repte de la IO Traiwalker. Llegeix la resta d’aquesta entrada »





Marató de Barcelona 2012

28 03 2012

Diumenge passat vaig apropar-me a Barcelona per viure l’ambient maratonià que respirava la ciutat, envaïda per 20000 atletes recorrent els 42195m pels seus carrers. Ja que no la corria doncs a entretenir-me fent 4 fotos.

Galeria de FOTOS




210 dies sense dorsal!

27 03 2012

210 dies feia que no em posava un dorsal, i segurament també han estat els kilòmetres fets durant aquests periode, perquè la veritat hi ha hagut un parèntesis important.

Però dissabte era el moment! El dia de tornar-hi! Al costat de casa! Per la Serra de Galliners, terreny d’entrenaments habituals, en una cursa curta però que t’encén des del principi amb un ritme endimoniat, la Cursa Nocturna dels Mussols.

És possible que encara em posi nerviós abans d’una cursa? Doncs si, sempre! Ja sigui una marató, una mitja, una de 100km o aquesta de 12, sempre entren aquelles pessigolles a l’estomac, no puc evitar-ho.

La idea era fer una cursa conservant, sortint a veure-les venir ja que no arrivaba amb gaires kilòmetres a les cames i sense xispa per fer un recorregut com aquest, però et posses el dorsal, estás a la sortida, parles amb la gent, t’engresques….i surts a tota màquina.

De seguida es forma un grupet de 5 o 6 mentre els 3 primers s’allunyen i faig bastant troç de la pujada a roda del Víctor. Passem per l’avituallament i sembla que anem retallant distància al tercer, el Fernando, que cada vegada és més aprop. Quan sembla que el tenim a tocar, just a la primera baixada important…PATAM…no aixeco prou la cama esquerra, el peu es queda clavat darrera i jo volant pels aires.  Resultat: per terra i la banda esquerra masegada, inclosa la cara, uuufff, m’aixeco ràpid, revisió de danys, sembla que tot correcte, almenys no hi ha sang i segueixo.

Però aixeco el peu de l’accelerador inmediatament, el dit del peu s’ha quedat adolorit. Em passen uns quants i intento no perdre la roda però es van allunyant.

Faig com puc fins a l’ultima baixada per la pista i allà em deixo anar, justet de forces ja, però encara puc atrapar a un altre corredor amb el que acabem entrant junts a meta.

Al final un minut més que l’any passat i entrant el 13è, no sóc supersticiós però…veient com va anar la cursa amb la patacada, a la pròxima corro amb un trèvol de 4 fulles per si de cas!

De totes maneres, content per les sensacions que he tingut durant la cursa, deixant de banda la caiguda, que m’ha deixat el dit gros del peu com una botifarra, l’ull mig borni, el braç tot rascat…reeeees, minucies, i ja pensant en recuperar-me i estar a punt per la propera!!

Fotos: Ajuntament St. Quirze








A %d bloguers els agrada això: