Marató de Barcelona 2012

28 03 2012

Diumenge passat vaig apropar-me a Barcelona per viure l’ambient maratonià que respirava la ciutat, envaïda per 20000 atletes recorrent els 42195m pels seus carrers. Ja que no la corria doncs a entretenir-me fent 4 fotos.

Galeria de FOTOS




Cursa Bombers

19 04 2010

Data: 18/04/2010

Web: Cursa Bombers

Distància: 10km

Temps: 36:04

Parcials:

  • Sortida – 2,5km: 8:56 (Ritme 3’34”)
  • 2,5km – 5km: 9:06 (Ritme 3’38”)
  • 5km – 7,5km: 9:05 (Ritme 3’38”)
  • 7,5km – arribada: 8:57 (Ritme 3’35”)

Com són les coses, 7 dies de diferència i corrent dues curses totalment diferents, contraposades podriem dir: fa 7 dies una marató, ahir una de 10km, fa 7 dies acompanyat de 150 corredors, ahir envoltat o més ben dit engolit per 18000, fa 7 dies en un poblet, ahir en una gran ciutat on els habitants es compten per centenars de milers, fa 7 dies no hi havia manera de posar peu pla entre el puja-baixa de muntanyes i pedregals, ahir les soles de les sabatilles no paraven de “martellejar” rítmicament el dur asfalt…però al cap i a la fi el resultat ha estat el mateix: una bona matinal fent el que ens agrada, córrer!

De la cursa en si poc a explicar, emoció a la sortida com sempre amb la música i el muntatge espectacular i intentar donar-ho tot des del principi entre la marea blava que inundava els carrers de Barcelona. Apart del primer km que surt el més ràpid a 3’26” la resta els faig bastant constant, però pràcticament al mateix ritme que tinc la marca de mitja marató (de fet a la Mitja de BCN vaig fer marca en el 2on 10mil, com són les coses!).

Constato que em falta xispa per disputar aquest tipus de curses, sóc capaç de mantenir aquest ritme en pujada i pla però no sóc capaç d’augmentar ritme si el terreny es torna favorable com va passar al tram final baixant Via Laietana. Tot i que no es pot demanar més havent fet la cursa de La Sènia la setmana passada i acabo la cursa en 36:04, que sembla que estigui abonat a aquesta zona del crono en els 10mils, segon amunt, segon avall.

Sortosament tampoc m’han fet la guitza els talons, que sembla que es recuperen bé, això era el test a veure si per diumenge que ve ja estan del tot refets per córrer a Madrid.

Per cert ha estat una nova cursa on hem coincidit el Ricard, la Marta, la Txell i el Jordi…cada vegada sóm més corrent a la família, i algun altre que s’enganxarà aviat!! Aviat haurem de fer un equip. 😀





Mitja Marató Barcelona

15 02 2010

Data: 14/02/2010

Web: Mitja Marató Barcelona

Distància: 21,1km

Temps: 1:16:13

Parcials:

  • Sortida – 5km: 18:12 (3:33 – 3:37- 3:39 – 3:41 – 3:42)
  • 5km – 10km: 18:12 (3:40 – 3:39 – 3:40 – 3:37 – 3:36)
  • 10km – 15km: 18:08 (3:37 – 3:37 – 3:39 – 3:37 – 3:38)
  • 15km – 20km: 17:49 (3:37 – 3:26 – 3:34 – 3:39 – 3:33)
  • 20km – arribada: 3:52 (3:31 – 21″)

A principi de temporada em vaig marcar com objectiu la Mitja de Barcelona. El bon sabor de boca que em va deixar l’any passat (vaig fer marca)  i el fet de fer-la servir com a test per la marató van ser les causes principals per córrer aquesta mitja exprimint-me al màxim. Des del Desembre a la Mitja de Mataró no havia competit en la distància, han estat moltes setmanes d’entrenaments però sense competició i això feia que algun dubte aflorés els dies previs, no sabia si podria rodar als ritmes forts que em van portar a fer el temps el 2009 però el que estava clar és que des de la sortida fins a l’arribada aniria al que donés el cos, al màxim!!

Diumenge no es va aixecar com a un dia ideal per córrer a priori: molt de fred i alguna ratxa de vent. Ja comencem malament penso!

Escalfant de curt ja amb la roba que correré el fred és intens i costarà entrar en calor….Oohh, sorpresa!! Comencen a caure bolves minúscules de neu. Fins que no em fico al calaix de sortida corresponent no es passa la sensació de fred, ja veig que serà qüestió d’agafar algun grupet i mantenir-se protegit el que es pugui, tots ben apinyats.

Sortida! I de seguida ens cruspim el primer km…uuppss a 3:33, massa ràpid, m’he deixat emportar per l’emoció i la inèrcia de la gent. Veig en Xavi Nadal per davant meu i intento enllaçar-hi. El ritme que porta em sembla perfecte i rodem uns quants kms junts, la pujada al Paral.lel la faig còmode i avancem algunes posicions, fins que girem a Calàbria i el Xavi tira per enllaçar amb el grup de davant, em diu que intentem agafar-los i així ens ajudaran en el tram de la Gran Via que allà si que bufarà vent. I així és, els agafem i fem el primer tros de la Gra Via junts. 3 corredors del grup van bastant més forts i es separen, intentem seguir i els aguantem un tros fins que en Xavi diu que van massa ràpid per ell, jo intento aguantar però acaben marxant. Em quedo en terra de ningú, tinc un grupet per davant que no hi ha manera d’agafar i un per darrera que em podria esperar perquè m’atrapés i xupar roda, però no vull baixar el ritme ara que he agafat la velocitat de creuer. Decideixo seguir sol tot i que el vent emprenya una mica.

Gir cap al Pg. Sant Joan i baixada llançada per passar el km 10, en 36’24” (8″ menys que l’any passat). La pujada a Marina altre vegada amb vent i jo segueixo rodant sol, el grup segueix en la lunyania tot i que veig que en la pujada els hi retallo distància poc a poc, em motiva però que avanço gent que també s’ha quedat despenjada. El tram que ve (Diagonal, Selva de Mar…) sempre se m’atrevessa en les curses però aquesta vegada em sento super motivat i el temps em passa rapidíssim, potser perquè el pas pel km 15 en 54’32” (30″ menys que 2009) em constata que vaig bé i si hi ha forces puc rebaixar temps.

Per fi al km 17 puc enllaçar amb el grup de davant, són els 3 nois que han marxat al tram de la Gran Via. Com es nota rodar acompanyat!! Fem el següent km en 3:26 i a partir d’aquí apretant les dents per aguantar el tipus i anar tots junts, les cames tiren i l’arribada ja és a tocar. No miro ni el crono…últim gir de 180º a l’esquerra i sprint fins a meta. Sorpresa quan veig l’1:16:13 al crono!! I inmensa alegria amb la sensació d’haver complert amb els deures. Uuufff, encara estaré una bona estona en un núvol assaborint el resultat…de fet a hores d’ara encara ho estic 😀

Després de la cursa molta xerrada amb coneguts, comentant la jugada i molta alègria en general per marques aconseguides fet que certifica aquesta mitja com una de les més ràpides. Personalment és el circuit que més m’agrada dels que he fet.

El resultat final a part de la satisfacció pròpia de la nova marca personal també em serveix per donar confiança de cara a la marató, les sensacions durant i post cursa han estat boníssimes, almenys sembla que l’entrenament dóna bons fruits. A veure si el “fruit” gros el recullo el 7 de Març!!








%d bloggers like this: