Data: 4 i 5/08/2010
Punt de partida: Embassament de Sallente
Distància: 78,23km
Desnivell: +4983
Temps: 17h37′ (1er dia: 2h27′ / 2on dia: 15h10′)
**
**
**
Segueixo posant al dia el blog amb una altra activitat feta a l’Agost, en aquest cas la proposta del David per anar a fer una volteta per la zona d’Aigüestortes i concretament uns Carros de Foc en estil pirata, és a dir sense el forfait i per tant sense rànquings ni històries d’aquestes però com a bon entreno i reconeixement per si un dia ens animem a fer la versió skyrunning limitada exclusivament a dos dies d’Agost.
Ja em vaig quedar amb les ganes d’anar a fer la Porta del Cel fa uns dies de manera que la proposta em sembla fantàstica a més que feia molt que no trepitjava la zona i un cop feta l’excursió em pregunto perquè, si allò és preciós i com a mínim es necessita una dosis d’aquells paisatges una vegada a l’any…com a mínim!!! L’ideal serien moltes vegades més per suposat.
La idea és fer-la en menys de 24h però com ens ho agafem en plan entreno i a més comencem des de l’embassament de Sallente farem en dos trams, fent nit al refugi Josep Mª Blanch. Per tant el primer dia és suau, per prendre contacte amb la zona, entrar en calor i lo bo vindrà l’endemà.
Baixant la collada de Saburó, estany Cap de Port al fons
A les 17:15 ja estem llestos al peu de la presa per començar, la cosa ja comença pujant fins a Estany Gento i segueix pujant fins al Refugi de La Colomina que passem sense aturar-nos, planejant pel voral del llac i fent el Pas de l’Os, un petit coll abans de fer la collada de Saburó . Abans però ens despistem i tirem per on no toca direcció coll de Peguera, el David em diu que mirem el mapa…quin mapa? El que està al cotxe? Si abans de sortir ho hem comentat i com ell portava els tracks i les indicacions impreses ja no feia falta, que xulos que som!! Per sort la tecnologia no ens falla i ens retorna al camí correcte.
Arribant al Refugi J.M. Blanch
Baixada cap a l’estany de Cap de Port sense problemes, la cosa transcórre per corriols i més corriols tots ells preciosos mentre fem l’última baixada abans d’arribar al refugi amb el temps just per deixar les coses i asseure’ns a sopar a les 8h en punt. Una mica més i només entrar ens col.loquen el plat de sopa i la cullera a la boca.
L’endemà al matí ja estem en marxa a les 4:30, encara fosc i optem per fer el camí fins a Ernest Mallafré per la pista i pel camí dels túnels que en teoria és més ràpid i menys perdedor, tot i que no se si realment es guanya algo perquè dónes una bona volta. A més que en més d’un punt vam dubtar de si anàvem realment bé o no al no coneixer-nos el camí.
De Mallafré sortim pel corriol però de seguida tirem pel dret per enllaçar amb el GR11 que va per la pista fins a Amitges, un tram molt senzill i ràpid. El dia es desperta ennuvolat i sembla que el sol està mandrós per sortir, esperem que almenys no empitjori el temps.
Baixant del Port de Ratera, Lac de Naut i Lac deth Miei al fons
Potser els núvols ens han llegit els pensaments i per fer-nos una mica la guitza passem el Port de Ratera entre un plugim intens que ens obliga a portar el paravent fins al següent refugi, el de Saboredo on parem 10′ per menjar alguna cosa sòlida.
La parada, però, ens deu haver deixat una mica apalancats i amb les neurones adormides perquè només arrencar tirem dret el camí cap avall fins enllaçar una pista i anem baixant sense fer cas que ens allunyem del track (segons el totpoderós GPS) fins que se’ns encen la bombeta i veiem que no anem bé…reculem xino xano i preguntem a una parella d’excursionistes que hem adelantat fa una estona. Sort que no hem tirat més perquè la pista anava fins a Salardú…apa! Marxa enrera i decidim tirar per la directa en un pendent força empinat per agafar el camí bo.
Llac Major de Colomers
Arribem al Refugi de Colomers quan fa 6h que hem sortit, els núvols escampen i el sol sembla que vulgui sortir mentre pujem al port de Caldes.
Des del Port de Caldes
Des d’aquí anem fins al Coll de Crestada que és el punt on tocaria anar i tornar fins a Restanca en la ruta normal dels Carros però com fa una mica de mandra haver de pujar i baixar tirem directe cap al Ventosa i Calvell, en un descens molt suau, baixem escassos 200m per corriol sinuós.
Amb el Montardo (2833m) al darrera
Una altra aturada per menjar sòlid abans de fer una de les pujades més durilles del recorregut, el Coll de Contraix, això sí…per una vall preciosa, la de Collieto.
Vall de Collieto, pujant al Contraix
És una pujada llarga, que va de menys a més, amb un tram entre grans blocs, acabant amb un pendent important just abans de coronar. Val la pena parar-se una estona adalt a contemplar el paisatge si et trobes amb un dia tàn esplèndid com el que vam trobar nosaltres.
Coll de Contraix
Temps just per gaudir de les vistes i descens cap al Refugi Estany Llong, on fem una altra paradeta per omplir aigua i menjar quelcom que les forces ja van cada vegada més justes i encara toca una altra pujada a la Collada de Dellui, 6km i + 600m de desnivell. Una vegada superada aquesta última pujada ja només queda recórrer una de les parts més maques del recorregut tot vorejant l’estilitzat estany Tort mentre cau el dia, fins a retrobar el camí per on vam passar fa escasses 24h, que ve de l’estany Gento i que ens durà altra cop al cotxe.
Al final ha resultat ser un fantàstic tastet del recorregut dels Carros de Foc i un bon entrenament en alçada. Repetirem segur!!
**
Raül Angulo 