210 dies feia que no em posava un dorsal, i segurament també han estat els kilòmetres fets durant aquests periode, perquè la veritat hi ha hagut un parèntesis important.
Però dissabte era el moment! El dia de tornar-hi! Al costat de casa! Per la Serra de Galliners, terreny d’entrenaments habituals, en una cursa curta però que t’encén des del principi amb un ritme endimoniat, la Cursa Nocturna dels Mussols.
És possible que encara em posi nerviós abans d’una cursa? Doncs si, sempre! Ja sigui una marató, una mitja, una de 100km o aquesta de 12, sempre entren aquelles pessigolles a l’estomac, no puc evitar-ho.
La idea era fer una cursa conservant, sortint a veure-les venir ja que no arrivaba amb gaires kilòmetres a les cames i sense xispa per fer un recorregut com aquest, però et posses el dorsal, estás a la sortida, parles amb la gent, t’engresques….i surts a tota màquina.
De seguida es forma un grupet de 5 o 6 mentre els 3 primers s’allunyen i faig bastant troç de la pujada a roda del Víctor. Passem per l’avituallament i sembla que anem retallant distància al tercer, el Fernando, que cada vegada és més aprop. Quan sembla que el tenim a tocar, just a la primera baixada important…PATAM…no aixeco prou la cama esquerra, el peu es queda clavat darrera i jo volant pels aires. Resultat: per terra i la banda esquerra masegada, inclosa la cara, uuufff, m’aixeco ràpid, revisió de danys, sembla que tot correcte, almenys no hi ha sang i segueixo.
Però aixeco el peu de l’accelerador inmediatament, el dit del peu s’ha quedat adolorit. Em passen uns quants i intento no perdre la roda però es van allunyant.
Faig com puc fins a l’ultima baixada per la pista i allà em deixo anar, justet de forces ja, però encara puc atrapar a un altre corredor amb el que acabem entrant junts a meta.
Al final un minut més que l’any passat i entrant el 13è, no sóc supersticiós però…veient com va anar la cursa amb la patacada, a la pròxima corro amb un trèvol de 4 fulles per si de cas!
De totes maneres, content per les sensacions que he tingut durant la cursa, deixant de banda la caiguda, que m’ha deixat el dit gros del peu com una botifarra, l’ull mig borni, el braç tot rascat…reeeees, minucies, i ja pensant en recuperar-me i estar a punt per la propera!!
Fotos: Ajuntament St. Quirze
T'agrada:
M'agrada S'està carregant...
Raül Angulo 