Ultra Trail Emmona

Com està costant acabar els ultres aquest any!! Dissabte passat un altre cop, a l’UT Emmona va tocar suar més que la samarreta.

L’afrontava amb respecte, de fet els 106km i +8300 de desnivell no et permeten altra cosa, si no ho fas segur que resultes vençut a la primera de canvi.

Les sensacions no són bones des de l’inici, pujant a Puig Estela no em noto amb la lleugeresa dels entrenaments previs, tot i que a vegades ja em passa i el motor diesel comença a funcionar passada una horeta.

Anuncis

Les fotos de “Les Ànimes del Purgatori”

Dissabte passat es disputava la segona edició de la cursa “Les Ànimes del Purgatori” a Aiguafreda, nocturna i amb ascensió al Tagamanent i com aquest any no la corria, reservant algo de pota per l’Emmona, vaig acostar-m’hi per fer algunes fotos i practicar amb l’ús del flaix. S’ha de dir que era la primera vegada fotografiant de nit una cursa i no va ser fàcil…seguiré practicant i fixant-me en els experts!

La galeria completa la podeu veure AQUI.

 

24h del Cap de Creus: revivint sensacions

Apart de les ganes que tenia de fer aquesta marxa des que en vaig sentir a parlar, si em vaig apuntar aquest any va ser en gran part per tornar a provar el cos en llarga distància i com excusa-obligació per tornar a agafar certa rutina d’entrenament.

Amb sortida i arribada a Llançà, la marxa transcorre per un circuit de 87km amb 6000m de desnivell acumulat, passant per paratges i racons característics de la zona com el Puig d’Esquer, St. Pere de Rodes, Cala Jóncols o Cadaqués per citar-ne alguns.

Recorregut

Després d’uns dies de pluges i temps inestable, el dia de la sortida el cel es despertava sense cap núvol i amb previsions de bon temps, fins i tot massa per la possible calor en les hores centrals del dia. Molta gent coneguda per la zona de sortida, entre ells el Xavi i el David amb qui compartiré el repte de la IO Traiwalker.

210 dies sense dorsal!

210 dies feia que no em posava un dorsal, i segurament també han estat els kilòmetres fets durant aquests periode, perquè la veritat hi ha hagut un parèntesis important.

Però dissabte era el moment! El dia de tornar-hi! Al costat de casa! Per la Serra de Galliners, terreny d’entrenaments habituals, en una cursa curta però que t’encén des del principi amb un ritme endimoniat, la Cursa Nocturna dels Mussols.

És possible que encara em posi nerviós abans d’una cursa? Doncs si, sempre! Ja sigui una marató, una mitja, una de 100km o aquesta de 12, sempre entren aquelles pessigolles a l’estomac, no puc evitar-ho.

La idea era fer una cursa conservant, sortint a veure-les venir ja que no arrivaba amb gaires kilòmetres a les cames i sense xispa per fer un recorregut com aquest, però et posses el dorsal, estás a la sortida, parles amb la gent, t’engresques….i surts a tota màquina.

De seguida es forma un grupet de 5 o 6 mentre els 3 primers s’allunyen i faig bastant troç de la pujada a roda del Víctor. Passem per l’avituallament i sembla que anem retallant distància al tercer, el Fernando, que cada vegada és més aprop. Quan sembla que el tenim a tocar, just a la primera baixada important…PATAM…no aixeco prou la cama esquerra, el peu es queda clavat darrera i jo volant pels aires.  Resultat: per terra i la banda esquerra masegada, inclosa la cara, uuufff, m’aixeco ràpid, revisió de danys, sembla que tot correcte, almenys no hi ha sang i segueixo.

Però aixeco el peu de l’accelerador inmediatament, el dit del peu s’ha quedat adolorit. Em passen uns quants i intento no perdre la roda però es van allunyant.

Faig com puc fins a l’ultima baixada per la pista i allà em deixo anar, justet de forces ja, però encara puc atrapar a un altre corredor amb el que acabem entrant junts a meta.

Al final un minut més que l’any passat i entrant el 13è, no sóc supersticiós però…veient com va anar la cursa amb la patacada, a la pròxima corro amb un trèvol de 4 fulles per si de cas!

De totes maneres, content per les sensacions que he tingut durant la cursa, deixant de banda la caiguda, que m’ha deixat el dit gros del peu com una botifarra, l’ull mig borni, el braç tot rascat…reeeees, minucies, i ja pensant en recuperar-me i estar a punt per la propera!!

Fotos: Ajuntament St. Quirze

Nova web de la gent de CAMARASA!!

L’emblemàtica botiga de Sabadell i des de fa dos anys amb presència a Terrassa, ha estrenat nova web que pretén ser un punt d’informació actiu pels amants de la muntanya en les diferents especialitats: senderisme, escalada, alpinisme, esquí i trailrunning.

De l’apartat de trailrunning ens encarregarem el Jordi Caba i un servidor com a col.laboradors, intentant aportar les nostres experiències i esperant que siguin útils per tothom. Per suposat que no dubteu en consultar, preguntar, suggerir i opinar el que desitgeu, que es pretén que sigui una cosa molt activa. Apart de la web podeu participar a través del Facebook.

Podreu trobar informació de material, les principals novetats del sector, cursos, assessorament i consells, etc, tot perquè pogueu gaudir al màxim de la muntanya…i de l’asfalt!! Que també el toquen en l’apartat de running.

No dubteu en passar per la botiga i fer una ullada que segur us atendran com cal!

Andorra UT…però com espectador

Ens vam acostar amb l’amic Jordi a veure els valents que s’enfrontaven a una de les proves més dures que hi ha actualment al panorama ultra: la Ronda dels Cims.

Quan vam arribar al Pas de la Casa ja havia passat el primer, Miguel Ángel Heras, un “extraterrestre” que està fent una temporada sensacional. Vam desfer el camí per on venien els corredors per anar-los trobant i de pas aprofitar per fer un entrenament en alçada per allà.

Vam acabar seguint fins al Refugi de l’Illa on passaven conjuntament els de la Ronda, l’ultra Mític i l’Iniciàtic i vam seguir cap a la Collada de Pessons i baixant fins a Bordes d’Envalira. Al final ens van sortir uns 25km donant voltes per aquelles muntanyes.

S’ha de dir que val la pena veure una prova així des de fora, quan estem corrent ens trobem malament, patim…però no som conscients com es transmet això de cara a l’exterior i això és el que vam poder copsar: cares desencaixades, ulls perduts, paraules lentes…Ara entenc el patiment que tenen moltes vegades els que ens segueixen quan ens veuen fer aquestes bogeries.

Algunes fotos que vaig fer als corredors (click a la imatge per veure-les):

click a la imatge per veure la galeria completa

Travesera Integral Picos de Europa

Coneguda popularment com “La Travesera“, aquesta cursa es disputa en terres Asturianes recorrent al llarg de 74km els 3 massissos que formen els Picos de Europa: Cornión, Urrieles i Andara.

Amb sortida a Covadonga i arribada a Arenas de Cabrales, es presenta com un repte molt atractiu alhora que duríssim per una zona totalment desconeguda per mi i que per fi he pogut disfrutar aprofitant aquest cap de setmana llarg de St. Joan.

Buscant referències de la cursa en qüestió els dies previs sempre es destaca que és molt tècnica, amb passos complicats, poc corrible…i analitzat el perfil i el desnivell, +6500m, de seguida s’intueix que de fàcil no en té res, però penso que ara ja porto unes quantes curses a sobre i no m’espanto pas del que trobaré, recordo l’Ultra d’Andorra de l’any passat i penso que pot ser una bona referència, pel terreny, per les sensacions, per la manera com gestionar la cursa, per tot plegat en fi.