De Queralbs al Puigmal per la Font de l’Home Mort

7 06 2012

Magnífic entrenament realitzat dissabte passat en companyia del Jordi per entrenar desnivell per la zona de Núria, sortint de Queralbs, direcció la Font de l’Home Mort i ascendint pel Serrat del Pèl fins el Coll de les Clotxes i seguidament el cim del Puigmal (2909m). A partir d’aquí tot baixada fins el Santuari de Núria i més baixada pel camí tradicional fins a retornar a Queralbs. Uns 23,5km de volta circular i uns +2000m de desnivell.

Anuncis




Andorra UT…però com espectador

26 07 2011

Ens vam acostar amb l’amic Jordi a veure els valents que s’enfrontaven a una de les proves més dures que hi ha actualment al panorama ultra: la Ronda dels Cims.

Quan vam arribar al Pas de la Casa ja havia passat el primer, Miguel Ángel Heras, un “extraterrestre” que està fent una temporada sensacional. Vam desfer el camí per on venien els corredors per anar-los trobant i de pas aprofitar per fer un entrenament en alçada per allà.

Vam acabar seguint fins al Refugi de l’Illa on passaven conjuntament els de la Ronda, l’ultra Mític i l’Iniciàtic i vam seguir cap a la Collada de Pessons i baixant fins a Bordes d’Envalira. Al final ens van sortir uns 25km donant voltes per aquelles muntanyes.

S’ha de dir que val la pena veure una prova així des de fora, quan estem corrent ens trobem malament, patim…però no som conscients com es transmet això de cara a l’exterior i això és el que vam poder copsar: cares desencaixades, ulls perduts, paraules lentes…Ara entenc el patiment que tenen moltes vegades els que ens segueixen quan ens veuen fer aquestes bogeries.

Algunes fotos que vaig fer als corredors (click a la imatge per veure-les):

click a la imatge per veure la galeria completa





Comalesbienes, Punta Alta i Montardo

21 07 2011

Ja fa unes setmanes que vam fer la sortida tradicional amb els companys d’entrenament del CNS però fins avui no havia pogut ordenar les fotos ni escriure 4 ratlles.

Vam vivaquejar el divendres, com marca la tradició, per poder sortir ben aviat al dissabte, a les 6:00 ja estavem sortint de la presa de Cavallers i pujant pel Barranc de Comalesbianes.

Vistes pujant el Barranc de Comalesbienes

Vam fer primer el cim de Comalesbienes (2993m) i tot seguit la Punta Alta (3014m) que està a tocar. La baixada la vam fer per una canal una mica descomposta al principi fins a trobar la Vall de Collieto, preciosa per cert.

Estany de Comalesbienes

Vam passar pel Refugi Ventosa i Calvell direcció al següent objectiu, el Montardo (2833m) i cim més elevat de la Vall d’Aran.

Des del pic de Comalesbienes (2993m)

Tot i que anàvem justos de temps per ser a dinar (no perdonem un bon àpat després d’aquests entrenos) vam fer cim, i quasi sense temps per disfrutar de les magnífiques vistes ja estavem fent el llarg descens fins al cotxe, a l’embassament de Cavallers.

Mirant enrera camí del Montardo

La volta va ser genial, 25km i +2200m de desnivell, amb un sol espatarrant   gaudint en tot moment, sobretot amb el troç de carn de bou del dinar…no tinc ni idea del que devia pesar allò, però no en va quedar ni mica!!

L’anècdota del dia va ser l’estrena en muntanya d’un dels companys, “asfaltero” total, i que va acabar una mica perjudicat el pobre: canyell inflat, llagues i lipotimia inclosa. Pobre! Però es va portar com un campió…esperem que torni a la pròxima.





Marxa dels 5 Cims, una passejada en equip!

14 04 2011

Diumenge passat va ser l’escusa perfecta per reunir-nos tots els integrants de l’equip que anem a la IO Trailwalker participant en aquesta bonica marxa que surt pràcticament del costat de casa, de Castellar del Vallès concretament.

Com el seu nom indica es tracta d’enllaçar 5 cims emblemàtics de la zona: La Mola, Montcau, Gallifa, Farell i Puig de la Creu tot seguint un recorregut circular de 53km i +2370m de desnivell.

La sortida és a una hora intempestiva, entre les 5:30 i les 6:00 de la matinada, per això s’entén que a algun company se li enganxessin els llençols i sortíssim amb una mica més de retard del previst. Cap problema, els primers quilòmetres són en pujada tot enfilant el primer cim i encara amb la companyia de la llum del frontal.

En tot moment anem amb un ritme alegre, potser a vegades massa, deixant-nos emportar per les bones sensacions i estirant el nostre grup de 4 més del compte, tot i així ens anem esperant perquè és la idea, hem de fer-ho junts!

A l’arribar dalt La Mola hem passat un bon gruix de gent i toca fer reagrupament per encarar la Carena del Pagès de camí al segon cim. Com que el Montcau es puja i baixa per un tram comú des del Coll d’Eres podem controlar els que portem davant…deuen ser entre 10 i 12, anem força bé. Ja fa una estona que no cal el frontal i just ara el sol comença a treure el cap per l’horitzó, només per veure aquestes coses ja val la pena llevar-se aviat i suar una mica la cansalada.

Baixant cap a la Vall del Llord el David ens porta per una “drecera”, que no és tal perquè tardem el mateix i fem la mateixa distància diria, però si que ens permet fer una mica de barranquisme en sec pel torrent salvatge…a mi m’agraden aquestes variants!! 😀

A l’avituallament d’abaix la vall atrapem una bona colla dels de davant i amb uns quants d’ells anirem fent la goma bona part del trajecte, ara et passo jo, ara em passes tu, però de camí a Gallifa ja ens quedarem sols amb només un altre corredor per davant segons ens diuen als avituallaments. Destacar la baixada cap al poble de Gallifa, per corriol tècnic i de les divertides, llàstima que després hi ha trams com arribant al Farell que és per asfalt i això no els hi agrada gens a les nostres potes.

La calor ja comença a apretar però la feina grossa ja està feta, ara tot és tram de pista forestal i amb desnivells molt suaus. Al Puig de la Creu, últim cim, em trobo a la Marta i al Ricard que han aprofitat per fer la sortideta i animar-nos i que ens acompanyen els 3kms que queden fins arribar a Castellar de nou.

Arribem els 4 junts, en 6h45′, fent bones les previsions del David i acabant en segona posició de la marxa, que no és competitiva però que en som uns quants que hi anem per entrenar i intentar fer el menor temps possible. A l’arribar ens trobem al Tomàs que ha fet primer i ens ha servit de “llebre” en la llunyania mentre ens anaven dient que el teniem a 15′ a cada control.

Una experiència molt bona això de córrer en equip i més amb aquest EQUIP en majúscules, amb molt bon rotllo i tots ells molt grans! I d’aquí 22 dies la prova de veritat…we are on fire!!!

La resta de fotos a:





Torre de l’Àngel-Castellsapera-Montcau-La Mola

5 04 2011

Diumenge passat vaig calçar-me les sabatilles per la tarda i vaig anar a fer una volteta per la zona de St.Llorenç del Munt, una de les zones habituals d’entreno i la que està més aprop de casa si vull fer una mica de desnivell per terreny “salvatge”….és a dir: corriols, pedres, branques que estorben i aquestes coses que ens agraden.
És un recorregut circular de gran bellesa, amb punts on les vistes són espectaculars ja que és bastant carener i et mous majoritàriament entre els 800m i 1100m d’alçada.
La idea era arribar fins a Mura però vaig haver d’escurçar ja que hagués arribat massa tard a casa, tot i així va sortir una volta de 23km i +1070m de desnivell.
La sensació de llibertat i tranquil.litat corrent per aquells camins sinuosos, amb una plujeta fina cap al final i acabant totalment de nit no te preu. Llàstima que estava molt emboirat i la posta de sol no va lluir però un altre dia hi torno per enganxar-la!!!

 

 

Descarrega la ruta: 





Carros de Foc “Pirates”

1 09 2010

Data: 4 i 5/08/2010

Punt de partida: Embassament de Sallente

Distància: 78,23km

Desnivell: +4983

Temps: 17h37′ (1er dia: 2h27′ / 2on dia: 15h10′)

**

Fotos de la sortida

**

Descarrega la ruta del

**

Segueixo posant al dia el blog amb una altra activitat feta a l’Agost, en aquest cas la proposta del David per anar a fer una volteta per la zona d’Aigüestortes i concretament uns Carros de Foc en estil pirata, és a dir sense el forfait i per tant sense rànquings ni històries d’aquestes però com a bon entreno i reconeixement per si un dia ens animem a fer la versió skyrunning limitada exclusivament a dos dies d’Agost.

Ja em vaig quedar amb les ganes d’anar a fer la Porta del Cel fa uns dies de manera que la proposta em sembla fantàstica a més que feia molt que no trepitjava la zona i un cop feta l’excursió em pregunto perquè, si allò és preciós i com a mínim es necessita una dosis d’aquells paisatges una vegada a l’any…com a mínim!!! L’ideal serien moltes vegades més per suposat.

La idea és fer-la en menys de 24h però com ens ho agafem en plan entreno i a més comencem des de l’embassament de Sallente farem en dos trams, fent nit al refugi Josep Mª Blanch. Per tant el primer dia és suau, per prendre contacte amb la zona, entrar en calor i lo bo vindrà l’endemà.

Baixant la collada de Saburó, estany Cap de Port al fons

A les 17:15 ja estem llestos al peu de la presa per començar, la cosa ja comença pujant fins a Estany Gento i segueix pujant fins al Refugi de La Colomina que passem sense aturar-nos, planejant pel voral del llac i fent el Pas de l’Os, un petit coll abans de fer la collada de Saburó . Abans però ens despistem i tirem per on no toca direcció coll de Peguera, el David em diu que mirem el mapa…quin mapa? El que està al cotxe? Si abans de sortir ho hem comentat i com ell portava els tracks i les indicacions impreses ja no feia falta, que xulos que som!! Per sort la tecnologia no ens falla i ens retorna al camí correcte.

Arribant al Refugi J.M. Blanch

Baixada cap a l’estany de Cap de Port sense problemes, la cosa transcórre per corriols i més corriols tots ells preciosos mentre fem l’última baixada abans d’arribar al refugi amb el temps just per deixar les coses i asseure’ns a sopar a les 8h en punt. Una mica més i només entrar ens col.loquen el plat de sopa i la cullera a la boca.

L’endemà al matí ja estem en marxa a les 4:30, encara fosc i optem per fer el camí fins a Ernest Mallafré per la pista i pel camí dels túnels que en teoria és més ràpid i menys perdedor, tot i que no se si realment es guanya algo perquè dónes una bona volta. A més que en més d’un punt vam dubtar de si anàvem realment bé o no al no coneixer-nos el camí.

De Mallafré sortim pel corriol però de seguida tirem pel dret per enllaçar amb el GR11 que va per la pista fins a Amitges, un tram molt senzill i ràpid. El dia es desperta ennuvolat i sembla que el sol està mandrós per sortir, esperem que almenys no empitjori el temps.

Baixant del Port de Ratera, Lac de Naut i Lac deth Miei al fons

Potser els núvols ens han llegit els pensaments i per fer-nos una mica la guitza passem el Port de Ratera entre un plugim intens que ens obliga a portar el paravent fins al següent refugi, el de Saboredo on parem 10′ per menjar alguna cosa sòlida.

La parada, però, ens deu haver deixat una mica apalancats i amb les neurones adormides perquè només arrencar tirem dret el camí cap avall fins enllaçar una pista i anem baixant sense fer cas que ens allunyem del track (segons el totpoderós GPS) fins que se’ns encen la bombeta i veiem que no anem bé…reculem xino xano i preguntem a una parella d’excursionistes que hem adelantat fa una estona. Sort que no hem tirat més perquè la pista anava fins a Salardú…apa! Marxa enrera i  decidim tirar per la directa en un pendent força empinat per agafar el camí bo.

Llac Major de Colomers

Arribem al Refugi de Colomers quan fa 6h que hem sortit, els núvols escampen i el sol sembla que vulgui sortir mentre pujem al port de Caldes.

Des del Port de Caldes

Des d’aquí anem fins al Coll de Crestada que és el punt on tocaria anar i tornar fins a Restanca en la ruta normal dels Carros però com fa una mica de mandra haver de pujar i baixar tirem directe cap al Ventosa i Calvell, en un descens molt suau, baixem escassos 200m per corriol sinuós.

Amb el Montardo (2833m) al darrera

Una altra aturada per menjar sòlid abans de fer una de les pujades més durilles del recorregut, el Coll de Contraix, això sí…per una vall preciosa, la de Collieto.

Vall de Collieto, pujant al Contraix

És una pujada llarga, que va de menys a més, amb un tram entre grans blocs, acabant amb un pendent important just abans de coronar. Val la pena parar-se una estona adalt a contemplar el paisatge si et trobes amb un dia tàn esplèndid com el que vam trobar nosaltres.

Coll de Contraix

Temps just per gaudir de les vistes i descens cap al Refugi Estany Llong, on fem una altra paradeta per omplir aigua i menjar quelcom que les forces ja van cada vegada més justes i encara toca una altra pujada a la Collada de Dellui, 6km i + 600m de desnivell. Una vegada superada aquesta última pujada ja només queda recórrer una de les parts més maques del recorregut tot vorejant l’estilitzat estany Tort mentre cau el dia, fins a retrobar el camí per on vam passar fa escasses 24h, que ve de l’estany Gento i que ens durà altra cop al cotxe.

Al final ha resultat ser un fantàstic tastet del recorregut dels Carros de Foc i un bon entrenament en alçada. Repetirem segur!!

**





De La Mola a Sabadell

25 05 2010

**

Data: 23/05/2010

Punt de partida: Monestir Sant Llorenç del Munt (La Mola)

Punt d’arribada: Sabadell

Distància: 23,8km

Desnivell: +151 / -1087

Temps:

**

Aprofitant que vam pujar des de Matadepera per esmorzar dalt de La Mola amb l’Eva, vaig decidir completar l’entrenament fent la baixada fins a casa (a Sabadell) mentre ella tornava altre cop en cotxe. Va sortir un entrenament boníssim, quasi tot en baixada que va anar ideal per no carregar les cames en excés després dels “tutes” de les últimes setmanes.

Per un altre dia faré l’entrenament a l’inrevés, que després si que serà una bona tirada i amb un perfil guapo de pujada!

Descarrega la ruta del








%d bloggers like this: