Marató de Barcelona 2012

28 03 2012

Diumenge passat vaig apropar-me a Barcelona per viure l’ambient maratonià que respirava la ciutat, envaïda per 20000 atletes recorrent els 42195m pels seus carrers. Ja que no la corria doncs a entretenir-me fent 4 fotos.

Galeria de FOTOS




Marató de Muntanya de Berga

10 06 2011

Si no em tocava el sorteig per anar a Zegama, cosa altament probable, tenia molt clar que l’alternativa era la Marató de Berga, una cursa que s’havia fet anteriorment, assolint molt de prestigi, arribant a formar part de la Copa del Món i que s’havia deixat de fer durant una temporada. Per sort l’Associació Mountain Runners l’ha recuperat i ha estat tot un encert.

Després d’una setmana de plujes i temps inestable, el dia de la cursa (5 de juny) no podia ser menys i vaig sortir de casa a les 5 del matí acompanyat d’un xáfec intens fins a Berga.

Recollint el dorsal comenten que potser es retalla la cursa, que potser es retrassa l’hora de sortida…pppfff, per un moment venen mals pensaments al cap i entra la vena mandrosa “Bé, si es retalla..fem 20 o 25km i cap a casa…que 42, uuff son molts!” “No estic pas preparat per fer una marató ara” “Jo no em vull mullar, no vull passar fred”, però que caram!! Perquè he vingut aquí? Per córrer la MARATÓ i a mésa mi em van millor aquestes condicions que no pas el solet…doncs a fer els 42km s’ha dit!

Per sort en el moment de la sortida no cau ni una gota i finalment farem el recorregut íntegre. Bé!!

A les 7:00 es dóna la sortida als gairebé 200 corredors, enfilant-nos pels carrers de Berga que de seguida es convertiran en corriol, amunt, amunt i amunt.

El dia es presenta bo per córrer, m’agraden aquests dies amb la muntanya humida, que la boira ho embolcalla tot i et deixa entreveure de tant en tant l’objectiu a assolir.

Em vaig repetint mentalment que reguli, que queda molt i que no m’emocioni amb les bones sensacions inicials tot i que el terreny no deixa de pujar.

De seguida el grup s’estira i poc a poc la cucafera de corredors es va trencant i es formen grupets amb ritmes similiars, un grup per davant es va allunyant i jo em quedo en un grup de 5 o 6 corredors, que veient qui son potser si que m’he passat de ritme: Marc Carós, Xavier Valldeoriola, Robert Sancho, Jordi Sánchez que de seguida puja el ritme i se’n va.

Abans d’arribar a Rasos comença a caure una pluja fina que amb la boira i una mica de vent m’obliga a posar el paravents, per sort de seguida entrem al bosc per un corriol que flanqueja entre arbres caiguts i quedem protegits.

Arribem a Rasos amb 6 corredors per davant, avituallament i primer objectiu assolit, ara toca dirigir-nos al sostre de la cursa, La Gallina Pelada que quasi ni es deixa veure, deu ser que es fa la tímida avui.

Seguim fent el grupet de corredors, flanquejats per unes parets impressionants de roca vertical fins que el terreny es posa dret per moments i aqui es comencen a marcar diferències, el Xavier i el Marc marxen i jo pujo lent, a ritme de super diesel, notant com per darrera venen un parell amb ganes de gresca.

No arribo a tenir una “pàjara” però no vaig gens sobrat pujant, calculo que no deu quedar gaire i potser això em salvarà si m’aconsegueixo recuperar a la baixada. També ajuda trobar gent que t’animi, arribant a la carena hi ha el Martox, la Silvia i el Marc…això si que té mèrit, deuen estar pelats de fred.

Una llàstima que no es vegi res per la boira, el tram de carena és guapo i amb les vistes al Berguedà encara ho seria més.

Anem ràpid cap el Refugi on hi ha un altre avituallament. Havia calculat fer aquest tram en 3h i he fet 2h45′, i anant 11è…més eufòric no podria estar, però encara queda molt i ara ja noto que ja costa trotar a les petites rampes que hi ha cap al coll, abans de fer la baixada, per la directa i de les divertides.

Tinc un parell de corredors a vista però no hi ha manera d’atrapar-los, m’hi acosto cada cop més i a la Font de Cal Coix casi els tinc, però la pujada posterior de 400m em torna a frenar i fins i tot em passa un altre corredor en aquest punt, no puc tirar més.

Passem altre cop per Rasos, aquí en 13ena posició i toca pujar per una de les pistes, uuff, costa una mica tirar amunt a aquestes alçades. Però em consolo pensant que és l’última rampa important i la resta està quasi fet fins a Berga.

Els 12 kms que queden fins l’arribada els fem conjuntament amb els que fan la mitja, per una corriols realment guapos, enfangats però que es deixen córrer bastant bé. He estat agosarat i he estrenat les noves bambes aquí, siii, ja se que no s’ha de fer mai això, però me les notava tant bé als peus i les velles les tenia tant gastades que no em donaven confiança per córrer sobre rocs mullats. La decisió sembla que ha estat encertada perquè la prova ha estat intensa i les condicions ideals per provar-les (fang, aigua, roca…) i les sensacions inmillorables. A més, acabada la prova tenen un “look” més xulo totes empastifades.

Pensava que quedava més però de sobte em trobo que ja estem al camí que porta a Queralt i d’aquí un descens directe cap a l’arribada, fins i tot sembla que el sol s’atreveix a sortir.

Al final arribo el 13è en 5h03′ complint els pronòstics més optimistes que podia tenir contant l’alineació de tots els planetes o sigui que més satisfet no puc estar.

Felicitar a l’organització, els MountainRunners per haver recuperat una prova com aquesta marató que té un recorregut preciós i dur i per haver-ho fet tant bé, tot impecable, amb avituallaments on tocava i amb un marcatge collonut. Espero que tingui continuïtat aquetsa prova i segueixi creixent!!

Totes les fotos són de: Assumpta, Lluís Planagumà, Lluís Soler i Koalas`Team Gràcies!





Fotos Marató Sant Llorenç

9 11 2010

Penjo les fotos que vaig fer el dia de la cursa. Ja que no corria em vaig acostar al Pont de Roca, a l’Ermita de les Arenes i al Marquet de les Roques per veure passar els corredors i a molts dels coneguts que hi eren.

Per veure les fotos podeu fer click aquí.





Ay va la ostia…con el Ostiagorri!!!

20 05 2010

Unes quanes fotos demostratives de com estava la baixada de l’Aitxuri, altrament anomenada Ostiagorri (no se perquè serà :D). Els mortals feiem el que podiem per arribar abaix, l’extraterrestre del Kilian devia pensar que encara portava els esquis de la recent acabada Copa del Mon i va lliscar abaix com si res!

Pa vernos matao!!

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Totes les fotos aquí. (Autor: Morikris)





Zegama – Aizkorri 2010

18 05 2010

Data: 16/05/2010

Distància: 42,195km

Desnivell: ±5472

Temps: 5:35:35

Web: http://www.zegama-aizkorri.com/

* Classificació General

* Crònica de l’organització

* Video de Goierri Telebista


Perfil

Després de no haver estat agraciat amb el sorteig de dorsals per participar a la cursa poc podia imaginar fa dues setmanes, just el dia anterior a disputar la Marató de Madrid, que una trucada inesperada em donaria l’oportunitat de tornar a viure aquesta magnífica prova des de dins. Siiiiii, tornàvem a ZEGAMA!!

Estava clar que no arribava amb les millors condicions, sense haver preparat res de muntanya, amb 3 maratons en escassos 2 mesos i amb una llarga temporada asfaltera a les cames que de ben segur se’n recordarien de les exigents condicions basques. Però una oportunitat així no es podia deixar escapar.

Bodi, Jballest, Orzo, Yves, el crack del Kilian, jo mateix i Massa

Aquesta cursa costa moltíssim de definir amb paraules, podria deixar anar una sèrie d’adjectius i segurament em quedaria curt…potser soni a tòpic però és així: s’ha de viure.

– L’animació espectacular. Tot i les inclemències del temps sempre hi ha gent que et dóna forces per tirar endavant.

– El nivell dels corredors altíssim, és com córrer en la F1, evidentment n’hi ha uns quants que anem en 600.

– Et sents com a casa en tot moment, s’ha de dir que de catalans n’erem forces.

– El recorregut es mereix un 10, per la bellesa i per la varietat de paisatges per on transcórre: prats, fagedes, cresta…

Preparació per la "Guerra"

Ben net i polit...durarà poc!

De la cursa en sí poc a dir, bàsicament que va ser una lluita constant contra els elements: fang, neu, pluja, vent, fred…cada un per separat o tots alhora barrejats a la perfecció, tant se val. La veritat que els quilòmetres inicials van anar molt bé, tot i el fang vaig passar per Otzauarte en 41′, més ràpid del previst. Molt bé fins que pujant a Atabarreta començo a notar símptomes de fatiga, vaig xop, la pluja no para…pujant a l’Aratz vaig bastant fos i amb la marxa més curta que puc. Abans de sortir de la zona de bosc em costa posar-me els guants, els dits estant encarcarats, però lo millor quan ens quedem desprotegits arribant al cim…el vent i la neu dónen un ambient hivernal increïble. El fred també ho és d’increïble!!

Calçada Romana baixant a Sancti Spiritu

Sort que fins a Sancti Spiritu és baixada i a l’avituallament de PowerBar puc recuperar, hi arribo en 2h16′, segueix sent massa ràpid.

Sortint de Sancti Spiritu

Tot i així el pitjor moment de cursa serà la pujada a l’Aizkorri, aquí és on toca “veure la padrina” (pàjara) , i en aquesta cursa no podia ser menys, fins i tot haig de parar en més d’una ocasió, no para d’adelantar-me gent i això sempre desmoralitza una mica.

Començant la pujada a Aizkorri

Panorama pujant a Aizkorri

Apart d’anar fos, els bessons avisen de pujar-se en qualsevol moment. Co…ns! Si mai he tingut problemes amb això! Per la neu, fem una variant al recorregut original per evitar la zona més exposada arribant al cim.

Pujant l'Aizkorri

Després de no se quants minuts (eteeeeeeeeeerns) arribo a dalt, altre cop avituallament generós, amb calma, intentant refer-me que encara queda molt i no vull patir més del compte. Tinc clar que avui no toca patir pel crono, toca patir per acabar sencer. I encara ho tinc més clar quan en la baixada capa a Oltze passa rodolant a tota llet un roc de la mida d’una pilota de futbol, tothom cridant avisant als d’abaix que ja prou feina tenen en baixar de cul o com poden…per sort no ha tocat ningú, quin canguelo!

"Cresterío"

Arribant abaix tinc la sensació de ser un ànec patós, incapaç de mantenir-se dret, tot i així he aconseguit adelantar posicions en el descens i per sort sembla que estic més recuperat per fer el que queda.

Puc trotar fins a Urbia i a partir d’aquí l’ultima pujada forta, a Andraitz, encara amb les molèsties als bessons és la vegada que se’m fa més curta.

Pujant l'Andraitz

A partir d’aquí el terreny ja és baixada, amb algún “falso llano” i “repechon” per deixar-se anar fins a l’arribada, això si, amb fang, fang, més fang i méeeeeeees fang. El cap ja està a l’arribada, però no és fins que trepitges els carrers del poble i escoltes la gent picant a les tanques metàl.liques que t’adones que ha estat un gran dia.


Arribant

Això ja està!

La primera participació la vaig viure amb els nervis típics d’enfrentar-me al desconegut, a més que va ser el meu debut en una marató (tant de muntanya com d’asfalt), en la segona coneixia el terreny i corria amb la il.lusió de disfrutar-la encara més, tornant més preparat, i en aquesta ocasió els nervis eren quasi inexistents abans de començar, però per contra l’emoció m’ha vingut al creuar la meta, no m’havia passat mai però he tingut un moment que no podia parlar amb l’Eva, l’únic que vaig poder fer fou abraçar-la mentre s’humitejaven els ulls.

Per fi la meta.

Queda clar que de les 3 edicions disputades aquesta ha estat la més dura i content podré dir, independentment del temps realitzat, que: JO VAIG SER-HI!!!

Un bon lot de productes autòctons per haver acabat: beguda isotònica de txakoli, barreta energètica d'Idiazabal...

Fotos ASSUMPTA

Fotos MONRASIN 01

Fotos MONRASIN 02

Fotos XAVI

Fotos ELENA

Fotos YVES

**





MAPOMA 2010

29 04 2010

Data: 25/04/2010

Web: Marató Madrid

Distància: 42,195km

Desnivell: +282m / – 306m

Temps: 3:03:52

  • 1ª mitja: 1:29:50
  • 2ª mitja: 1:34:02

Parcials:

  • Sortida – 5km: 22:58 (4:55-4:50-4:34-4:33-4:06) Acumulat: 22:58
  • 5km – 10km: 21:23 (4:31-4:17-4:09-4:13-4:13) Acumulat: 44:21
  • 10km – 15km: 20:34 (4:01-3:51-4:29-4:01-4:12) Acumulat: 1:04:55
  • 15km – 20km: 20:11 (4:03-4:04-4:04-3:58-4:02) Acumulat: 1:25:06
  • 20km – 25km: 20:08 (4:05-4:04-3:56-4:00-4:03) Acumulat: 1:45:14
  • 25km – 30km: 21:30 (4:15-4:18-4:19-4:22-4:16) Acumulat: 2:06:44
  • 30km – 35km: 21:55 (4:12-4:29-4:13-4:30-4:31) Acumulat: 2:28:39
  • 35km – 40km: 24:49 (5:04-4:54-4:57-5:00-4:54) Acumulat: 2:53:28
  • 40km – arribada: 10:24 (4:45-4:39-1:00) Acumulat: 3:03:52

Bé, ja toca fer una mica de crònica de la Marató de Madrid, altrament coneguda per MAPOMA, una cursa que tenia ganes de fer de fa temps, primerament perquè és una de les proves amb tradició a l’estat i per altra banda perquè la ciutat m’agrada i permet molt bones opcions pre i post-marató, per tant quan em vaig apuntar a la cursa ja tenia clar que seria una sortida turística, per intentar gaudir del cap de setmana. A més a més l’Eva que està animada en això del córrer disputava la cursa paral.lela de 10km…el seu debut en la distància!!

Ja tenia clar que a la marató no arribava amb les millors condicions (ni ho pretenia), i per això ja era conscient que me l’agafaria amb “calma”, tot hi haver-me apuntat inicialment a la barqueta de 2:55 amb una companys sabia que això costaria molt i amb un sub 3h ja em conformaria, més que res per això de l’orgull.

Per segona vegada en pocs mesos vaig tornar a tenir problemes amb el despertador abans d’una cursa i em vaig llevar a les 7:30, ja vaig començar la marató abans d’hora: esmorzar amb presses i corrents cap a la sortida, amb el temps just d’escalfar una mica i col.locar-me com vaig poder a la sortida.

Com que no hi ha calaixos de sortida (greu error per una marató així) em vaig situar molt endarrera i vaig trigar una estoneta a creuar l’arc de sortida i després em vaig passar tota la cursa adelantant gent, els primers kms fent eslalom i avançant com podia els taps que feien els grups dels diferents globus de ritme, vaig haver de passar el de 4, el de 3:45, el de 3:30, de 3:15…total impossible agafar un ritme constant, apart que el recorregut tampoc ho permet massa, o pujes o baixes, de pla poca cosa.

Moments emotius durant la primera part de cursa: els ànims i aplaudiments dels que feien la cursa curta cap als de la marató quan els dos recorreguts es separàven al Santiago Bernabeu, quan el corredor que duia al costat mira al cel i diu “Va por ti mamá”, suposo en el moment que pasava pel que havia estat casa seva, o quan portàvem 1h15′ de cursa i vaig pensar que l’Eva ja hauria acabat la seva i disfrutant de l’ambientillo.

Vaig passar la mitja en 1:29 i pico, còmode i bastant bé de sensacions però més lent del que contava inicialment, ja veia que era un dia per córrer sense el crono, la segona part ja es preveia més dura però no tant!! A partir d’aquí ja corro per objectius a curt plaç i que motivin: primer arribar al 26 en lleugera baixada que serà quan arribarem a la Casa de Campo, un cop aquí el segon objectiu aguantar com sigui fins al 30 que és en pujada (les cames ja piquen) i després toca terreny favorable fins al 35. El tercer i últim objectiu ja és acabar com sigui, restant, pensant que “només” queden 7km per acabar, els més durs però si s’ha arribat fins aquí el que toca és acabar i intentar fer-ho el millor possible. Per sort ja voregem El Retiro i cada vegada hi ha més gent animant que ajuden a tirar amunt!

Al final crono parat en 3:03:52, però no he acabat amb la sensació de decepció sinó al contrari…és el resultat just, el que tocava el diumenge a Madrid. I a més un entreno de conya: entreno mental, de cames, en calor…complet del tot!

Per cert l’Eva va acabar molt millor del que ella mateixa pronosticava (dona de poca fe!)…fent 59’43” i entrant a meta amb un somriure d’orella a orella, això és que anava sobrada!

El millor del cap de setmana doncs la “marató” gastronòmica de dissabte destacant uns aperitius al Mercado de San Miguel (totalment recomanable si hi aneu) i el rabo de toro del dinar, de lo “mejorcito” per córrer l’endemà.   Aaahh i que a més dissabte em van dir que tenia dorsal per la Marató de Zegama o sigui que ja ha anat bé guardar una mica de pota pel dia 16!!

Videos arribada: Arribada Marató 1Arribada Marató 2Arribada 10km





Marató de La Fageda

13 04 2010

Data: 11/04/2010

Distància: 42,5km

Desnivell: ±3660

Temps: 4:07:40

Web: http://maratofageda.blogspot.com/

Una altra cursa de muntanya i aquesta vegada en distància marató, per terres de l’Ebre concretament amb sortida al poble de La Sènia conegut principalment per la indústria del moble però que a partir d’ara podrà ser conegut, així espero, per aquesta cursa que s’estrenava tot recorrent paratges fantàstics entre pins, fagedes i pedregals de la zona d’Els Ports.

Només arribar a la recollida de pitralls ja es palpa el bon fer de l’organització amb l’esmorzar que té preparat per tothom qui ho vulgui, a poques curses he vist aquest detall. S’agraeix perquè la sortida és a les 7:30,  quan encara estan posant els carrers i tot just despertant el sol perquè ens acompanyi al llarg de tot el recorregut.

Puntualment es dóna la sortida als 150 participants de la marató i posteriorment es donará la sortida als participants de la marxa paral.lela de 17,6km.


Primers quilòmetres per asfalt més o menys planer formant-se un grup compacte del que intento no desenganxar-me i de seguida ja enfilem per corriol, d’aquells que ens posa en fila india. Els cracks de davant tiren i ens quedem un grupet d’uns 6 corredors que anem seguits trotant el que podem en els 7 km que hi ha de pujada mentre ens acompanyen unes vistes espectaculars. Intento seguir el ritme d’algun corredor local, bon coneixedor de la zona que segur sap com regular-se pel que queda encara…que és tela!!

Avituallament a la Cruïlla dels Plans i baixada tècnica però de les que m’agraden, corriol estret ple de pedra i fent zigazagues per perdre alçada i anar a buscar la pista de la Font del Teix. En Jordi Cava marca un fort ritme baixant i el seguim el Javi Delgado i jo.

Un cop arribats a la pista s’agraeix córrer per un terreny tant bo tot i que sigui en pujada a més que aquí em trobo amb l’Eva que ha pogut acostar-se per animar i això sempre va bé. En aquesta vall tancada estem ben resguardats del sol mentre davant nostre s’alcen uns penyasegats espectaculars.

Ens atrapa l’Adolf Aguiló i després de l’avituallament de la Font del Teix encarem una forta pendent enmig d’un torrent entre grans blocs de pedra. En Javi tira més fort i s’allunya mentre en Jordi es queda enrera, jo opto per ser prudent i seguir el ritme de l’Adolf.

Altre cop pista, seguim pujant i ens trobem inmersos en la Fageda del Retaule amb l’impressionant Faig Pare com a testimoni de la història d’aquests paratges. Llàstima que haguem de dedicar els temps just en admirar aquestes vistes i seguir endavant.

Poc abans de l’avituallament del km 25 noto molèsties al taló dret, penso que una pedreta…intento que es mogui d’allà però no hi ha manera. Penso que ja passarà.

Baixada pronunciada cap a buscar altre cop la Cruïlla dels Plans i l’Aguiló s’escapa sense que pugui seguir-lo, per si fos poc ara ja no només és el taló dret sino l’esquerre també em fa la guitza.

Cap al 30 decideixo parar i treure la pedreta o el que sigui però no és res d’això, una llaga important és el que em molesta i ja poca cosa hi puc fer més que tirar endavant com sigui. Per sort a l’avituallament de Pallerols encara podré tornar a rebre els ànims de l’Eva que m’ajudaran a arribar a la meta segur.

Amb tot això encara puc avançar dues posicions abans de creuar en 4:07:40 la línia d’arribada i 7è de la general. Posteriorment encara m’enduria una sorpresa al rebre el trofeu de 2on senior, resulta que al no ser acumulatius els premis doncs encara vaig llepar 😀

Per cert a l’arribada avituallamet espectacular amb butifarra (negra i blanca) i barra lliure per beure…les clares entraven de conya amb la caloreta que feia!!!

Felicitats a l’organització per la currada i per l’amabilitat i bon rotllo en tots els avituallaments, m’han quedat ganes de més i segur que torno a alguna de les altres proves del circuit. Això si…quan es recuperin els meus talons, que mai m’havien quedat les plantes dels peus tant malmeses, no se que va ser si els mitjons, les bambes, la calorada, el terreny…una mica de tot…?? El que està clar és que el terreny d’allí és durillo, amb molta pedra però això si per disfrutar de valent, jo ho vaig fer.








%d bloggers like this: