24h del Cap de Creus: revivint sensacions

4 05 2012

Apart de les ganes que tenia de fer aquesta marxa des que en vaig sentir a parlar, si em vaig apuntar aquest any va ser en gran part per tornar a provar el cos en llarga distància i com excusa-obligació per tornar a agafar certa rutina d’entrenament.

Amb sortida i arribada a Llançà, la marxa transcorre per un circuit de 87km amb 6000m de desnivell acumulat, passant per paratges i racons característics de la zona com el Puig d’Esquer, St. Pere de Rodes, Cala Jóncols o Cadaqués per citar-ne alguns.

Recorregut

Després d’uns dies de pluges i temps inestable, el dia de la sortida el cel es despertava sense cap núvol i amb previsions de bon temps, fins i tot massa per la possible calor en les hores centrals del dia. Molta gent coneguda per la zona de sortida, entre ells el Xavi i el David amb qui compartiré el repte de la IO Traiwalker. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Anuncis




Marxa dels 5 Cims, una passejada en equip!

14 04 2011

Diumenge passat va ser l’escusa perfecta per reunir-nos tots els integrants de l’equip que anem a la IO Trailwalker participant en aquesta bonica marxa que surt pràcticament del costat de casa, de Castellar del Vallès concretament.

Com el seu nom indica es tracta d’enllaçar 5 cims emblemàtics de la zona: La Mola, Montcau, Gallifa, Farell i Puig de la Creu tot seguint un recorregut circular de 53km i +2370m de desnivell.

La sortida és a una hora intempestiva, entre les 5:30 i les 6:00 de la matinada, per això s’entén que a algun company se li enganxessin els llençols i sortíssim amb una mica més de retard del previst. Cap problema, els primers quilòmetres són en pujada tot enfilant el primer cim i encara amb la companyia de la llum del frontal.

En tot moment anem amb un ritme alegre, potser a vegades massa, deixant-nos emportar per les bones sensacions i estirant el nostre grup de 4 més del compte, tot i així ens anem esperant perquè és la idea, hem de fer-ho junts!

A l’arribar dalt La Mola hem passat un bon gruix de gent i toca fer reagrupament per encarar la Carena del Pagès de camí al segon cim. Com que el Montcau es puja i baixa per un tram comú des del Coll d’Eres podem controlar els que portem davant…deuen ser entre 10 i 12, anem força bé. Ja fa una estona que no cal el frontal i just ara el sol comença a treure el cap per l’horitzó, només per veure aquestes coses ja val la pena llevar-se aviat i suar una mica la cansalada.

Baixant cap a la Vall del Llord el David ens porta per una “drecera”, que no és tal perquè tardem el mateix i fem la mateixa distància diria, però si que ens permet fer una mica de barranquisme en sec pel torrent salvatge…a mi m’agraden aquestes variants!! 😀

A l’avituallament d’abaix la vall atrapem una bona colla dels de davant i amb uns quants d’ells anirem fent la goma bona part del trajecte, ara et passo jo, ara em passes tu, però de camí a Gallifa ja ens quedarem sols amb només un altre corredor per davant segons ens diuen als avituallaments. Destacar la baixada cap al poble de Gallifa, per corriol tècnic i de les divertides, llàstima que després hi ha trams com arribant al Farell que és per asfalt i això no els hi agrada gens a les nostres potes.

La calor ja comença a apretar però la feina grossa ja està feta, ara tot és tram de pista forestal i amb desnivells molt suaus. Al Puig de la Creu, últim cim, em trobo a la Marta i al Ricard que han aprofitat per fer la sortideta i animar-nos i que ens acompanyen els 3kms que queden fins arribar a Castellar de nou.

Arribem els 4 junts, en 6h45′, fent bones les previsions del David i acabant en segona posició de la marxa, que no és competitiva però que en som uns quants que hi anem per entrenar i intentar fer el menor temps possible. A l’arribar ens trobem al Tomàs que ha fet primer i ens ha servit de “llebre” en la llunyania mentre ens anaven dient que el teniem a 15′ a cada control.

Una experiència molt bona això de córrer en equip i més amb aquest EQUIP en majúscules, amb molt bon rotllo i tots ells molt grans! I d’aquí 22 dies la prova de veritat…we are on fire!!!

La resta de fotos a:





Andorra Ultra Trail

6 07 2009

Uuuff!! Com costa posar ordre a tot el viscut aquest cap de setmana a Andorra i plasmar-ho aquí. Hi ha hagut moments per tot: eufòria, decepció, patiment, superació…i no pas necessàriament en aquest ordre però és que des que es va donar la sortida a les 00:00 des del pàrquing d’Arcalís entre focs artificials i música començava una gran aventura pels quasi 500 corredors presents, cadascun lluitant en la seva particular batalla.

He sortit molt conservador, amb molt de respecte pels 107km que quedaven per endavant i fent els primers quilòmetres que passen per El Serrat i Llorts còmode i rebent les primeres gotes de pluja que anunciaven el que vindria després.

Just arribant al Refugi de Pla de L’Estany la pluja és més severa i l’impermeable es fa del tot imprescindible. Quina sorpresa i quina alegria trobar-me en Pere i la Clara aquí dalt animant els corredors, tot ajuda a tirar endavant, gràcies! Avituallament ràpid i cap amunt. L’organització ha modificat el recorregut i no ens fan pujar al Comapedrosa, els llamps cauen a la cresta i l’espectacle és impressionant tot i que prefereixo no mirar gaire per no acollonir-me. Un cop coronat el coll, ja tot baixada fins al Ref. de Comapedrosa, entre algun tram de neu que posa l’equilibri a prova si no vols anar de cul al llac.

De camí cap al Coll de la Botella el dia ja clareja i la sorpresa és trobar el cap de cursa neutralitzat fins a nova ordre. 10′ mentre avituallo i tornen a reemprendre la marxa pel nou camí a seguir, eliminant el tram que puja al Bony de la Pica i baixant per Sispony fins a la carretera que puja a Ordino. A partir d’aquí seguint molt tram d’asfalt i de camí empedrat que realment se m’atrevessa. Començo a tenir molèsties a l’engonal, tot i això adelanto alguna posició però les molèsties van a més. Comencen a aflorar pensaments que no volia tenir, el dolor cada vegada és més intens i amb tot el que queda no em veig amb cor de finalitzar, ja m’està costant arribar al següent punt d’avituallament. Mai m’havia sentit així..quina sensació, em costa però em mentalitzo per la decisió presa..ho deixaré.

Arribo a La Margineda, l’avituallament super, on m’espera l’Eva. Em costa articular les paraules quan li comento que no puc més, em cau alguna llàgrima per la impotència…no pot ser que això s’acabi aquí!! Per sort ella m’anima sense parar, em diu que vaig en molt bona posició (entre el 30 i 35), que endavant, que intenti reposar, menjar bé i si se’m passa que continuï. Evidentment li faig cas…com tantes vegades ha fet sempre em dóna ales i aquesta vegada torna a funcionar, una bona estona parat, canviant mitjons, samarreta i pantalons… sembla que es posen les coses a lloc i em veig amb cor de seguir.

La següent pujada fins al Ref. de Prat Primer la faig a bon ritme, sense parar, arribant a dalt molt fresc i afrontant la baixada fins la Comella amb bones condicions. De camí cap al Coll Jovell em va molt bé i adelanto més posicions però és coronar el coll i tornar a patir, la molèstia l’engonal torna a aparèixer i ara més intensament. Tant intensament que no puc ni trotar en pla ni en baixada i el camí d’Engolasters se’m fa etern. Com anvien les coses, fa una estona veia factible acabar i ara em costa tirar endavant, vaig lentíssim, crec que l’ultim parcial deu ser de menys de 4km/h i arribo a Canillo arrossegant-me quasibé. S’ha acabat!!! Només queda lúltima pujada i baixada fins a l’arribada, uns 15km em comenten, però no em veig capaç de fer-ho, ho tinc clar. Després de poc més de 14 hores corrent-caminant i anant 17è abandono ressignat.

Agraïr al personal de l’avituallament els ànims i esforços fets perquè continués, en especial a Stephanie Jimenez, gran corredora de muntanya, que no va parar d’esperonar-me fins i tot oferint-se a fer la pujada amb mi però no hagués estat assenyat tirar endavant. De vegades es poden treure forces d’on sigui per acabar, moltes vegades ho he fet, però aquesta no era l’ocasió i he pogut viure l’amargor de dir prou…ha estat la primera vegada, sempre n’hi ha una i no passa res, l’any que ve tornarem a estar allà per acabar el que queda pendent.

Molts ànims i felicitacions a l’organització per la valentia d’organitzar una prova com aquesta i perquè van saber reaccionar ràpidament a les situacions adverses amb les que es van trobar primant sempre la seguretat dels corredors. No ha de ser gens fàcil!!





Travessa del Montseny

18 05 2009

Data: 17/05/09

Distància: 46km

Desnivell: ±5600m

Web: www.travessa.org

Ahir es va disputar una altra prova de la Copa, deixant just només una setmana de respir per recuperar-se de l’anterior prova a Navàs. En aquest cas la prova transcorre majoritàriament de dia tot i que els primers quilòmetres es fan encara de nit abans que despunti el sol, al donar-se la sortida a les 6:00 des d’Aiguafreda. La matinada ha sigut important ja que a les 4 havia d’estar a Gualba per agafar l’autocar que ens duria fins a la sortida, així es pot tenir el cotxe a l’arribada un cop acabada la travessa.

La setmana passada vaig fer Navàs el màxim de lleuger (amb un cinturó de bidons) i per aquesta marxa porto motxilla amb 2,3kg com a preparació de l’UTMB, la idea és fer-la una mica com surti ja que el desgast de la setmana anterior es nota i durant la setmana he anat bastant carregat de cames, només he fet alguna sessió de bici estàtica i el dia anterior rodatge d’una hora però molt suau per Mossèn Homs.

A l’agafar l’autocar he pogut saludar l’Òscar (Sioux de corredors.cat) que també va fer Navàs la setmana passada i repeteix avui. Intercanviem poques paraules durant el trajecte intentant recuperar algun minut de son abans de la sortida. Arribada a Aiguafreda, recollir la targeta de control i a la cua de la sortida que a es dóna a les 5:00 en punt i fan passar tothom pel lector de codi de barres. Jo fitxo a les 5:03 i de seguida em poso al meu ritme pujant cap al Tagamanent, vaig avançant gent i de moment em sento bastant còmode, regulant les forces que encara queda moltíssim. Control del Tagamanent i em creuo amb els primers que baixen, mentre es va fent de dia.

Després del collet de Sant Agustí atrapo el grupet i al Pla de la Calma els vaig deixant enrera, les cames noten el desgast acumulat però de moment responen bé…ja veurem que passa pujant al Matagalls. No se si hi ha algú per davant però al control em confirmen que hi ha un noi que ja ha passat, deu portar bastanta avantatge perquè no el veig en la llunyania però no em preocupa pas perquè vull córrer per sensacions i acabar sencer sense capficar-me. La pujada al Matagalls la faig segons el temps calculat i en poc més de 3 hores de marxa em planto al control-avituallament de St. Marçal. Ara si que ve la part bona, la pujada a Les Agudes! Com ja la conec vaig fent xino xano sense forçar la màquina a tope però la sorpresa és que aconsegueixo atrapar al que va primer i arribem junts al cim amb bastant de vent. El camí fins al Turó de l’Home són 2km escassos i després ja serà quasi tot baixada i pla fins a Gualba, és questió de tenir energia suficient per afrontar aquests 16km a bon ritme i no patir en excés. La baixada per les ziga zagues entre el bosc i la fullaraca és fantàstica i arribo a Santa Fe on reposto amb tres galetes de xocolata y isotònic, que el necessitaré perquè la calor ja apreta i els últims quilòmetres no hi ha gaire ombra.

Baixo més ràpid de l’esperat en el darrer tram, em trobo bé, passant els quilòmetres bastant veloços i aconseguint arribar a Gualba en 5h15′ i el primer, on em cruspeixo la butifarra acabada de fer…quin bon esmorzar després de l’esforç!!

Marxa amb bons avituallaments i pels paratges del Montseny que sempre són maquíssims. El marcatge és just si no has fet mai el recorregut i hi ha alguns punts que dubtes per on tirar, a més el tram de corriol baixant a Gualba estava ple de bardisses i les cames i braços quedaven guapos per les esgarrinxades. Per la resta molt bé i content per les sensacions ja que de cames si que anava més just però de cardio i respiració vaig anar en tot moment molt còmode.





Marxa Romànica de Navàs

14 05 2009

Data: 09/05/09

Distància: 80,2km

Desnivell: ±4600m

Web: www.totnavas.com/cen

Marxa que forma part de la Copa Catalana de Marxes de Resistència i que surt de la plaça de l’Ajuntament de Navàs per recórrer el sender GR-176 per tornar altre cop al mateix lloc d’inici. La sortida es dóna en massa a les 18:00 per tots els marxaires, que tenim un temps màxim de 20h per acabar-la.

Surto des de la cua, però com el carrer és ample de seguida em poso a trotar i a agafar les posicions de davant.  L’estratègia que vull seguir és la d’intentar imprimir un ritme bastant ràpid al principi per aprofitar el màxim les hores de llum però sense cremar-me si pot ser perquè després ho pagaria. Amb aquest ritme atrapo el primer, en Paris Canals, tot un especialista en curses ultra i un referent amb molta experiència. Ell porta motxilla i no va tant lleuger com jo, pel que es va quedant enrera…potser estic anant massa ràpid? Decideixo arriscar i tirar a aquest ritme, passant els primers controls i avituallaments bebent una mica d’aigua i un parell de talls de taronja.

 navas_2009_1

Quan ja quasibé és fosc passo per una masia bastant gran amb força xerinol.la a l’interior i  no se perquè però no m’aturo allà i penso que el control deu ser una mica més endavant i resulta que no, que me l’he saltat, clar al no veure ningú fora n’hi hi he pensat. Cap problema, ara ja és de nit i el ritme s’enlenteix, cal estar atent a no menjar-se cap filat i a no perdre les senyals del GR sobretot a les cruïlles. Penso que el Paris deu estar trepitjant-me els talons i així és, en el control-avituallament 5, al km 53, passa com un coet mentre estic bebent i menjant un donut tranquil.lament. No em plantejo pas intentar atrapar-lo ja que ell va molt més fort, tot i que en algun punt el torno a atrapar perquè s’ha despistat en alguna cruïlla, però de seguida se’n torna a anar i sense poder mantenir el seu ritme. 

 navas_2009_2

En els últims quilòmetres el frontal ja comença a flaquejar i les marques costen més d’identificar,  tot i que porto piles de recanvi decideixo apurar a veure si aguanten fins al final. Potser pel cansament que ja porto a aquestes alçades i per la falta de visibilitat ara sóc jo que faig alguna “excursioneta” al saltar-me algun trencall i haig de recular per enllaçar amb el camí bo. En total calculo que dec perdre uns 15′ amb tots aquests extres però apreto al màxim que puc per arribar a Navàs intentant baixar de les 9h perquè veig que és possible tot i que les cames es ressenteixen en les pujades. Al final aconsegueixo l’objectiu i arribo en 8h52′ i 2on classificat darrera d’en Paris Canals.

Dir que vaig disfrutar molt de la marxa, la gent dels avituallaments molt amable tot i que alguns una mica justos i es trobava a faltar alguna cosa i que pel meu gust transcorre massa per pista, m’agraden molt més els corriols però al seguir el GR doncs és el camí que toca.

Fotos extretes de www.feec.org / autor: Xavier Capdevila








%d bloggers like this: