Ultra Trail Emmona

22 06 2012

Com està costant acabar els ultres aquest any!! Dissabte passat un altre cop, a l’UT Emmona va tocar suar més que la samarreta.

L’afrontava amb respecte, de fet els 106km i +8300 de desnivell no et permeten altra cosa, si no ho fas segur que resultes vençut a la primera de canvi.

Les sensacions no són bones des de l’inici, pujant a Puig Estela no em noto amb la lleugeresa dels entrenaments previs, tot i que a vegades ja em passa i el motor diesel comença a funcionar passada una horeta. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Anuncis




24h del Cap de Creus: revivint sensacions

4 05 2012

Apart de les ganes que tenia de fer aquesta marxa des que en vaig sentir a parlar, si em vaig apuntar aquest any va ser en gran part per tornar a provar el cos en llarga distància i com excusa-obligació per tornar a agafar certa rutina d’entrenament.

Amb sortida i arribada a Llançà, la marxa transcorre per un circuit de 87km amb 6000m de desnivell acumulat, passant per paratges i racons característics de la zona com el Puig d’Esquer, St. Pere de Rodes, Cala Jóncols o Cadaqués per citar-ne alguns.

Recorregut

Després d’uns dies de pluges i temps inestable, el dia de la sortida el cel es despertava sense cap núvol i amb previsions de bon temps, fins i tot massa per la possible calor en les hores centrals del dia. Molta gent coneguda per la zona de sortida, entre ells el Xavi i el David amb qui compartiré el repte de la IO Traiwalker. Llegeix la resta d’aquesta entrada »





Andorra UT…però com espectador

26 07 2011

Ens vam acostar amb l’amic Jordi a veure els valents que s’enfrontaven a una de les proves més dures que hi ha actualment al panorama ultra: la Ronda dels Cims.

Quan vam arribar al Pas de la Casa ja havia passat el primer, Miguel Ángel Heras, un “extraterrestre” que està fent una temporada sensacional. Vam desfer el camí per on venien els corredors per anar-los trobant i de pas aprofitar per fer un entrenament en alçada per allà.

Vam acabar seguint fins al Refugi de l’Illa on passaven conjuntament els de la Ronda, l’ultra Mític i l’Iniciàtic i vam seguir cap a la Collada de Pessons i baixant fins a Bordes d’Envalira. Al final ens van sortir uns 25km donant voltes per aquelles muntanyes.

S’ha de dir que val la pena veure una prova així des de fora, quan estem corrent ens trobem malament, patim…però no som conscients com es transmet això de cara a l’exterior i això és el que vam poder copsar: cares desencaixades, ulls perduts, paraules lentes…Ara entenc el patiment que tenen moltes vegades els que ens segueixen quan ens veuen fer aquestes bogeries.

Algunes fotos que vaig fer als corredors (click a la imatge per veure-les):

click a la imatge per veure la galeria completa





Travesera Integral Picos de Europa

29 06 2011

Coneguda popularment com “La Travesera“, aquesta cursa es disputa en terres Asturianes recorrent al llarg de 74km els 3 massissos que formen els Picos de Europa: Cornión, Urrieles i Andara.

Amb sortida a Covadonga i arribada a Arenas de Cabrales, es presenta com un repte molt atractiu alhora que duríssim per una zona totalment desconeguda per mi i que per fi he pogut disfrutar aprofitant aquest cap de setmana llarg de St. Joan.

Buscant referències de la cursa en qüestió els dies previs sempre es destaca que és molt tècnica, amb passos complicats, poc corrible…i analitzat el perfil i el desnivell, +6500m, de seguida s’intueix que de fàcil no en té res, però penso que ara ja porto unes quantes curses a sobre i no m’espanto pas del que trobaré, recordo l’Ultra d’Andorra de l’any passat i penso que pot ser una bona referència, pel terreny, per les sensacions, per la manera com gestionar la cursa, per tot plegat en fi. Llegeix la resta d’aquesta entrada »





TRAILWALKER

6 05 2011

En menys de 24h estarem tot l’equip a punt per pendre part a la sortida de la cursa solidària Intermón Oxfam Trailwalker.

Sembla que va ser ahir quan es va començar a gestar el projecte-repte, però realment fa mesos que vam començar amb els primers contactes, vam poder definir l’equip de 4 corredors, vam començar a pensar com assolir el primer repte, el solidari, de recaptar 1500€ mínim per ajuda humanitària…i poc a poc s’ha anat forjant tot plegat fins al dia d’avui.

Enrera queden infinitat de mails creuats, facebooks per donar-ho a conèixer tot, donatius d’amics, familiars i coneguts, sorteig de material, entrenaments conjunts, entrenaments individuals, etc.

I demà toca l’altra part: córrer! Els 4 membres de l’equip més els 2 de suport en tenim moltes ganes i molta il.lusió, o sigui que serà com una gran festa!!

Es podrà seguir l’evolució durant la cursa a través de la web de l’equip on publicarem els tweets. I també mitjançant el fil corresponent a la web de CoRReDoRs.CaT.

WEB EQUIP

Fòrum CoRReDoRs.CaT





UT de les Fonts

23 03 2011

Ja n’hi ha prou d’aquestes vacances “bloguerils”!! 2 mesos sense escriure ni una línia i això no pot ser. Si les extremitats superiors estaven mig de vacances de donar-li a les tecles també puc dir el mateix de les cames, que han estat aquest mateix temps en un estat semi-al.letargat.

Per sort l’UT de les Fonts ha estat l’escusa perfecta per activar-ho tot, podriem dir que és com quan es talla la cinta al inaugurar un edifici oficial, doncs això és el que ha passat aquest cap de setmana…s’ha inaugurat la temporada. I seguint amb el paral.lelisme de les inauguracions oficials també s’ha de dir que la data prevista hauria d’haver estat molt abans, cap al desembre del 2010, però ja se sap, aquestes coses sempre es retrassen i van per llarg.

Quan es va començar a parlar d’aquesta cursa de seguida em va cridar l’atenció i no vaig dubtar gaire a apuntar-m’hi, primerament perquè el format per etapes no l’havia provat encara i segona perquè per un preu molt ajustat (50€ inscripció) podies gaudir d’un cap de setmana de curses entre bojos per la muntanya.

Divendres després de dinar vam sortir amb l’Eva cap a les terres del sud amb el temps just de passar per l’hotel a Tortosa, deixar les coses, canviar-me i anar cap a Xerta per començar amb la primera de les etapes.

1 – La Nocturneta (23km +350)

Arribo justíssim, 30 minuts abans de la sortida (a les 21:00), amb stress per recollir el dorsal, sort que el Clave està allà i ja em diu que tinc el nº 49, no haig ni de mirar la llista, corrents i a acabar de preparar-me i a la sortida quasi sense escalfar, però tampoc em preocupa que la idea és fer-la de tranquis i reservar per l’endemà. Veient el perfil s’endevina que serà ràpida.

He dir que reservaria?? Doncs no!! És donar la sortida i notar bones sensacions que penso “ja reservaré un altre dia”. La cursa és efectivament ràpida però em sorprèn perquè pensava que seria més pistera i no, hi ha trams de corriols, camp a través…molt divertida en resum. El pas per Aldover amb bastanta gent animant dóna piles i ajuda a apretar en els 9km que queden per l’arribada.

Primera etapa completada en 1:49:44 i amb bones sensacions, em sorprèn a mi mateix. No m’entretinc gaire a l’arribada que toca descansar i ja són les 23h tocades!

2 – Trail de Les Fonts (55km +3340m)

Diana a les 4:30 per esmorzar i altre cop cap a Xerta hi falta gent. Avui es nota que la gent està una mica més mandrosa que ahir, podem dir que menys espitosa, potser la fresca ajuda…quasi ningú escalfa abans de començar, tots sabem que al llarg dels 55km que ens queden per endavant ja tindrem temps de fer-ho.

De sortida vaig bé, no molt ràpid però amb un ritme alegre que em permet trotar tots els 10km fins a Paüls, pel costat d’una sèquia que ens converteix per un moment en equilibristes. Aquí s’esvaeix el miratge i a la primera pendent seriosa (4,5km i +700m) pujant a la Font del Montsagre no tiro, no hi ha manera d’anar endavant, porto un llast pesadíssim que no em deixa avançar, em passa gent…i més gent, uuuffff. Ara noto la falta d’entreno de desnivell i de quilòmetres, més la cremada de motor del dia abans a La Nocturneta.

A l’avituallament de la Font de St. Roc (km 25) em paro una bona estona i degusto un pa amb tomàquet amb embotit que se’m posa fenomenal, necessitava quelcom salat. No se quants minuts he estat aquí parat però necessitava agafar forces.

Ara toca l’ascens al sostre de la cursa, l’Espina, i continuo anant tocat, les cames molt fatigades i alt de pulsacions. Sort que porto el paravents perquè el vent bufa amb tanta força que ni es nota el bon solet que fa.

En el descens sembla que em refaig i puc arribar a l’Alfara que torno a aprofitar per avituallar bé. Quan el terreny pica cap amunt pateixo, per sort penso que ja només queda una pujada important i la resta és “deixar-se caure” fins a Xerta,  arribar com sigui.

8:04:12 per aquesta etapa i sensacions dolentíssimes com feia temps que no experimentava. Al acabar no vull pensar en demà, si avui he patit…demà com serà???

3 – Cursa de Les Fonts (27km +1650m)

Per sort se surt a una hora prudencial comparat amb el dia anterior, a les 8:00 i hem tingut més estona per recuperar. Avui hi ha carn fresca, m’explico… la cursa forma part del Circuit de Terres de l’Ebre i hi ha gent que només córre aquesta etapa.

A la sortida de seguida es nota, molts que fem l’ultra ens quedem en la reraguarda mentre els nouvinguts tiren endavant com qui olora la presa , som la “línia dels coixos” que anomena un. Anem fent perquè sabem el que queda i sobretot notem el que portem a sobre.

Tot i això és l’etapa que em deixa més bon regust, perquè em trobo molt millor que el dia anterior. El primer dia és com si hagués sortit amb el motor revolucionat, el segon dia el vaig gripar i avui és quan tots els engranatges flueixen, és el dia més equilibrat…començant de menys a més i adelantant gent en tot moment, així és com m’agrada córrer. Regulant els primers 15,5 km fins al cim de La Coscollosa que són amb tendència a pujar i deixant-me anar en els 12km finals que són més aviat en descens.

Al final 3:31:11 per completar aquesta última etapa i deixant per tancat el UT de Les Fonts en 13:25:07 i el 35è.

Felicitar a l’organització per la currada per muntar aquest Ultra i per la bona manera com ho han fet. La sensació que hem tingut els corredors és la d’estar mimats en tot moment, abans, durant i després de les curses, no només pels bons avituallaments sinó pel bon tracte dels voluntaris i el bon funcionament de tot. A destacar que a l’acabar, després de l’entrega de premis van cridar pel nom a tots els “finishers” per donar-nos l’obsequi…tot un detall!!

I ara que he pogut comprovar quin és l’estat de forma real, que no feia falta ser endeví per saber, toca entrenar de valent per recuperar la forma pel UTMB…i si la puc recuperar abans, millor, jeje.





Per caure la baba!

1 07 2010

Trailers del que va ser la prova andorrana. Cine de muntanya, d’aventures i del dur!

**








%d bloggers like this: