Prop de 200 corredors disposats a expiar els pecats recorrent els 15km de corriols amb +900m de desnivell pels voltants d’Aiguafreda just quan els raigs de llum deixaven de banyar-ho tot.
Aquesta fou la situació viscuda dissabte a la Cursa de les Ànimes del Purgatori…de fet l’expiació de pecats no era més que una excusa per divertir-nos i suar un xic la cansalada en una cursa particular, nocturna i per uns paisatges que sempre prometen diversió i duresa.
Sortida
A les 21:30 en punt es dóna la sortida, encara sense ser negra nit, i de seguida es veu qui marcarà el ritme de cursa, es posa a tirar un corredor d’Intempèrie i a escasos 5m el trio Carós, Barrufet i Eduard Solà. Als primers metres per l’asfalt i la pista encara no fa falta encendre el frontal però de seguida que ens infiltrem en bosc, ja es fa necessari l’ajuda externa de llum per avançar.
Mapa del recorregut
El terreny és corriol que no para de pujar, ben humit per les pluges caigudes al llarg de la setmana i amb algun pas relliscós. Els 3 primers es van allunyant poc a poc i em puc col.locar a l’estel.la de l’Eduard, al qual li mantinc el ritme fins al primer avituallament, una breu aturada per veure aigua i ja el perdo de vista, es llença com un cohet pel tram que ens mena directes al Sot del Purgatori. És un corriol que comença flanquejant la falda de la muntanya, amb tendència a baixar, molt irregular, que fa treballar els turmells constantment fins que les ziga zagues de 180º et condueixen directe al fons del torrent, això si no te’n vas recte en una de les corves, com em va passar…res que no s’arregli amb uns renecs i 4 esgarrapades per recuperar el camí bo.
Del fons del torrent comença “lo bo”, el plat fort de la cursa…2km de pujada per fer 400m de desnivell de cop, El Purgatori. Ja el coneixia d’haver-lo fet anteriorment, una de les pitjors “pàjares” la vaig pillar aquí a la Marató del Congost, però no recordava que fos tant llarg. Intento trotar però quasi no puc, prefereixo pujar agafant genolls i controlant de reüll si ve algú per darrera, no veig ningú de moment.
Sortint del corriol tancat de vegetació, quasi apunt de coronar al coll la boira és espessa…no veig res i segueixo les cintes com puc amb dificultat fins a l’avituallament sòlid.
Altimetria
Sortint de l’avituallament faig 100m més o menys bé però de sobte em trobo un corredor de cara que em pregunta si hi ha cintes…fins no fa massa n’he vist una, ara no en veig cap, reculo…trobo la última, no veig res…tiro cap un banda, cap a l’altra….al final en veig una, però torno a perdre el rastre…l’altre corredor ja no el veig, deu haver trobat el camí bo, si ha avisat no l’he escoltat.
Intentant recuperar el camí em foto de ple en un esbarzer fins la cintura, les cames queden guapes…com si m’hagués barallat amb un gat. Retorno al camí bo i per un moment no se si haig de tirar a dreta o esquerra, tantes voltes per aquí m’han marejat. Tiro a dreta i es veu alguna llum que s’acosta, serà un altre de davant que s’ha perdut o els de darrera que venen, dubto…però al veure que no és una llum sinó 4 o 5 és que estic anant a la contra. He perdut una bona estona aquí donant voltes: 2 o 3 minuts? Ni idea, és igual!
Tiro en sentit contrari i trobo cintes fins que en un altre punt torno a estar perdut. Per la meva dreta veig la corrua de llums que s’acosten per on poden, tampoc troben el camí i criden per si se on és…de moment nooooo. En aquest grupet hi va el Ricard, el meu germà, va de conya el tio!! Trobo una cinta i aviso la gent, que de seguida s’enganxen i es posen a xupar roda mentre passem per Can Bellver i al cap de res estem pujant al Tagamanent.
Ara si que ja no hi ha res de pujada, tot baixada fins a Aiguafreda, però quina baixada!! Pujant al Tagamanent m’he desenganxat del grup, excepte de 2 corredors que fan els primers metres de baixada enganxats a mi. Passem al corredor de l’Intemperie. Sembla que hi ha un que es queda enrera i amb l’altre devem fer uns 2km junts fins que en un moment veig que li he tret una metres i després ja el perdo de vista.
Creuant la línia d'arribada
Aquesta baixada m’encanta, de dia l’he fet, no conec on estan posades les pedres però conec quin terreny és i em deixo anar a tot drap. Apunt estic d’anar a terra però m’ho estic passant tant bé que no penso afluixar…les llums d’Aiguafreda es veuen al fons i encara apreto més per arribar.
Uuuuuaaauuuu, arribada en 1h32′ i el 4rt darrera les 3 màquines de l’Eduard Solà, el Josep Barrufet i el Marc Carós que han volat!!
10 primers classificats
Quina gran cursa, m’ha encantat córrer de nit per aquest circuit que et fa estar atent al 110% tota l’estona, apart que l’organització molt bona i entregada.
Aaahh, i gran final de festa amb el tec de butifarra, seques i coca acompanyat de la resta de companys comentant la jugada. Per cert, al final el meu germà ha fet 14è…que no entreni més aquest paio! Que sino ens les tindrem! 
Fotografies de Ramon Bonet
